Efímers 25/12/2014

Jesús en les tradicions del budisme i l’islam

El Nadal és una bona oportunitat per apropar posicions al voltant d’una figura tan carismàtica i valorada per les diverses tradicions espirituals

4 min

É s la figura de Jesús exclusiva del cristianisme? Una ullada a altres tradicions espirituals ens permet veure que, en efecte, aquesta exclusivitat queda dissolta. De fet, el caràcter tan excepcional de Jesús, la seva vida i el seu missatge, no encaixen gaire bé en l’exclusivitat en què a vegades se’l vol emmarcar, perquè és radicalment inclusiu. L’apropiació que en puguin fer diversos sectors es fa difícil de justificar si ens atenim al seu exemple alliberador i profundament espiritual. Tant el budisme com l’islam, cadascun des de la seva perspectiva, l’han incorporat sense dificultats.

Jesús, mestre il·luminat

El Dalai-lama i Thich Nhat Hanh, per citar dos coneguts referents del budisme actual, veuen Jesús com un gran mestre il·luminat a qui estudiar i seguir: “Abans de conèixer el cristianisme -explica Thich Nhat Hanh- el meu únic avantpassat espiritual era Buda. Però quan vaig conèixer homes i dones meravellosos que són cristians vaig reconèixer Jesús com un gran mestre. Des d’aquell dia Jesús s’ha convertit en un dels meus avantpassats espirituals. A l’altar de la meva ermita a França tinc imatges de budes i bodhisattves i també una imatge de Jesús, sense sentir cap conflicte interior. En lloc d’això em sento més fort perquè compto amb més d’una arrel”.

Fa uns anys, el Dalai-lama va fer una sèrie de conferències basades en alguns passatges dels Evangelis, en què va destacar la xocant similitud entre els relats de Jesús i Buda i un paral·lelisme molt important en la vida dels dos mestres: “Només mitjançant les dificultats, la dedicació, el compromís i la fidelitat als propis principis es pot créixer espiritualment i arribar a l’alliberament”. “Aquest -continua el Dalai Lama- sembla el missatge comú i central, ja que l’essència dels seus ensenyaments es manifesta en la pròpia vida dels dos mestres”. L’èmfasi que posa el budisme en la vida i la pràctica per sobre dels estaments teòrics és la clau per aproximar-se a la figura de Jesús, com afirma Thich Nhat Hanh: “Per mi, la vida de Jesús és el seu ensenyament més fonamental, més important fins i tot que la fe en la resurrecció o la fe en l’eternitat”. Lògicament, hi ha aspectes doctrinals del cristianisme que no concorden amb el budisme, com també succeeix a l’islam, però l’interessant és aquest esforç per incloure els aspectes comuns, sense per això eludir el debat. “Des de la perspectiva budista, qui no és el fill o la filla de Déu?”, es pregunta Hanh, que continua: “No hem de morir per aconseguir les portes del Cel. De fet, hem d’estar veritablement vius. La pràctica és entrar profundament en contacte amb la vida de manera que el Regne de Déu es transformi en una realitat. El Regne de Déu és accessible aquí i ara. No és una qüestió de devoció, és una qüestió de pràctica. Són molts els passatges dels Evangelis que ho afirmen. En el parenostre podem llegir que nosaltres no anem al Regne de Déu, sinó que el Regne ve a nosaltres”, conclou Thich Nhat Hanh.

Jesús i Maria, cabdals a l’islam

La presència de Jesús a l’islam és encara més fonamental que al budisme, i no se cenyeix a les aproximacions contemporànies entre les dues tradicions. L’Alcorà menciona en diverses ocasions aspectes del naixement i la vida de Jesús i de la seva mare, Maria, i els situa en un elevat rang de proximitat amb la divinitat. Això fa que en la tradició islàmica Jesús i Maria siguin considerats figures d’alt valor espiritual que formen part del llegat islàmic. “A Maria, que va conservar la seva virginitat, li vam infondre el Nostre Esperit i vam fer d’ella i del seu fill un signe per a tot el món”, llegim a l’Alcorà.

La parella Maria-Jesús s’associa amb la parella Muhàmmad-Alcorà, on tant Maria com Muhàmmad van donar a llum “la paraula de Déu”. Aquest és un aspecte essencial de la cosmovisió islàmica, en especial de la mística, on Jesús no es veu com un profeta legislador, sinó com un guia espiritual excepcional, amb totes les característiques iniciàtiques que implica una via mística. És molt important que en un context de conflicte com el que experimentem en l’actualitat, musulmans i cristians puguin trobar elements comuns que els acostin, i precisament la perspectiva islàmica sobre Jesús és una bona eina per establir aquests ponts. Moltes comunitats islàmiques, també a Catalunya, celebren el Nadal precisament per subratllar aquest lloc tan destacat que ocupa Jesús en la seva tradició. El gran místic Ibn Arabi deia que Jesús era “el segell de la santedat”, i un altre gran sufí, Rumi, va escriure: “Si la teva ànima és suficientment pura i plena d’amor, es torna com Maria i engendra el Messies. El nostre cos és com Maria: cadascú de nosaltres porta un Jesús al seu interior, però mentre els dolors del part no es manifestin, el nostre Jesús no neix”.

El marroquí Faouzi Skali, director del Festival de Músiques Sagrades de Fes, ha escrit el llibre Jesús en la tradición sufí (Ediciones Chandra) per recollir tot aquest llegat tradicional de l’islam al voltant de Jesús i la seva mare, Maria, “escollida entre totes les dones de l’univers”, com diu l’Alcorà. És notòria aquesta estimació interioritzada dels musulmans de tot el món cap a Jesús i Maria, de Nigèria a Indonèsia, dels Balcans al Pakistan. Com en el cas del budisme, no es tracta de buscar la universalitat de les creences sense admetre’n divergències i especificitats, però sí que cal aquest esforç de convivència i diàleg per recuperar punts d’unió. Dates assenyalades com les d’aquests dies són un bon moment de recolliment per acostar posicions i establir converses que trenquin amb els murs de por, prejudicis i desconfiança.

stats