Israel o Palestina, Mac o PC, castanyada o jalogüing. Som un país de discutir sobre blanc o negre que aquesta setmana hem incorporat al debat l’apassionant tema “Núñez a la presó, sí o no”. Confesso que m’ha sorprès la quantitat de defensors que té el personatge. Sí, perquè el debat no és legal sinó de personatge. El 99,9% dels que opinem no tenim ni idea de lleis i, per tant, no estem en condicions d’argumentar si aquest senyor ha d’anar a la presó o no. Crec que defensar-lo o no ve d’un apriorisme sobre la figura d’un senyor que per uns és un personatge entranyable del Crackòvia o del Força Barça i per uns altres és un especulador que va destrossar l’urbanisme barceloní. I jo, en quin dels dos sectors em situo? Doncs generacionalment estic al mig. El Núñez implacable que va destruir un llegat urbà en connivència amb el franquisme més corrupte em va enganxar massa jove i el Núñez Tio Gilito m’ha enganxat ja grandet. Jo sóc dels que, per exemple, a mitjans dels anys 80 (del segle passat) treballàvem de redactors esportius de base i érem insultats, intimidats i, en alguns casos, agredits pels seus goril·les (els famosos morenos ). Per no parlar de les gravadores de casset privades que van acabar encastades a la paret d’un edifici del carrer Urgell cantonada Rosselló de Barcelona. Sobre el tema que ens ocupa, només cal dir que si la justícia funcionés faria deu anys que aquest senyor seria a la presó i que si els seus advocats no haguessin dilatat el procés en faria nou i mig. I ara, si em disculpa, hauria de marxar. Tinc hora per discutir si Matas i la Pantoja han de ser a la presó o no.
