L’AMB estableix les bases de Bicivia, el futur gran eix pedalable de la metròpolis

Amb l’objectiu d’impulsar l’ús de la bicicleta com un mitjà de transport diari urbà més, i seguir apostant per una mobilitat segura i sostenible, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha començat a establir les bases de Bicivia, la xarxa que unirà tota la metròpolis barcelonina amb un potent entramat de carrils bici. El projecte preveu la creació de nou grans eixos pedalables: quatre de verticals, que travessaran la metròpolis de nord a sud i que es distribuiran seguint el curs fluvial de Llobregat i Besòs; i cinc d’horitzontals, dels quals quatre discorreran per la banda de la costa i un per la zona del Vallès. “L’AMB vol que la metròpolis estigui connectada amb aquesta xarxa perquè creiem que el transvasament modal del cotxe a la bicicleta és possible amb les nostres distàncies i la nostra situació”, assenyalen des de la direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB.

Perquè aquest gran projecte sigui una realitat, l’AMB ha donat llum verda per tirar endavant el cofinançament i la construcció de 24 projectes de carrils bici en 17 municipis metropolitans. Els projectes, pressupostats en més de 5 milions d’euros i que suposaran 26,7 km de noves vies pedalables, responen a la primera convocatòria de l’AMB de subvencions als ajuntaments metropolitans per executar projectes de carrils bici. En aquest sentit, l’AMB oferia el cofinançament del 50% de cada projecte, amb un màxim de 200.000 euros d’aportació econòmica metropolitana per municipi. En aquesta convocatòria, cada municipi ha pogut presentar un màxim de dos projectes de xarxa pedalable per accedir a la subvenció.

Alta connectivitat

La planificació de Bicivia preveu un total de 414 km de carrils bici, dividits en xarxa bàsica i en xarxa secundària. D’aquests, 201 km corresponen a la xarxa bàsica (el 31% ja estan executats), mentre que la resta corresponen a la secundària (el 20% ja s’han dut a terme). Dels 24 projectes subvencionats per l’AMB, 12 coincideixen amb itineraris de la xarxa bàsica. La resta corresponen a itineraris de la xarxa secundària (5) i a itineraris més locals (7). També cal destacar que una quinzena dels projectes plantegen recorreguts connectats amb altres carrils bici.

“Bicivia vol lligar tots els municipis de l’àrea metropolitana, els polígons industrials i grans àrees d’activitat econòmica per poder anar en bicicleta de manera quotidiana. Avui en dia tenim molta xarxa pedalable però totalment inconnexa entre municipis. Per exemple, és impossible connectar Barcelona amb Esplugues en bicicleta. Per això, el propòsit de Bicivia és connectar de la manera més directa i segura possible totes aquestes relacions”, explica Sílvia Casorrán, assessora de mobilitat de l’AMB. Un dels nexes de connectivitat més destacats que encetarà la projecció de Bicivia es tradueix en els dos projectes d’Esplugues de Llobregat -implantació del carril bici al carrer Laureà Miró i a l’avinguda dels Països Catalans- que enllaçaran amb la nova connexió metropolitana que fa l’AMB per la Diagonal. Aquest carril bici permetrà la unió directa del Baix Llobregat i Barcelona. “Hi farem un carril bici segregat, protegit, perquè s’ubica en un lloc amb una densitat molt alta de trànsit. Per això, s’han ajustat els carrils de circulació, se n’ha eliminat un i s’ha deixat espai perquè la bicicleta passi per la calçada sense problemes”, apunta Xavier Nogués, cap de servei de projectes de mobilitat de l’AMB.

“Un dels aspectes més complicats d’aquests nous carrils bici és l’eliminació de zones d’aparcament o de carrils de circulació quan la trama urbana és molt densa o la demanda d’aparcament és molt alta. Però des que vam plantejar Bicivia, la nostra intenció és que aquesta xarxa passi per calçada, ja que considerem que és per on ha de passar un mitjà de transport com la bicicleta”, remarca Xavier Nogués. Per aquest motiu, la Bicivia tindrà una senyalització pròpia: “S’intentarà marcar l’esquema de la Bicivia com si fos un plànol de mobilitat semblant al del metro perquè tothom en qualsevol moment sàpiga en quina línia és, on el porta, d’on ve i les distàncies existents”.

Més d’un 55% dels joves fan servir la bicicleta

Els últims anys la bicicleta ha viscut un augment progressiu d’usuaris que es fa palès a cada publicació de dades. Segons L’Òmnibus de Gesop publicat al juliol, un terç dels residents a la metròpolis acostumen a fer algun ús de la bicicleta, la qual cosa suposa un increment de 5 punts percentuals respecte a l’anterior onada. Ija són un 13,4% d’aquests usuaris els que l’utilitzen cada dia o setmanalment.

Una altra dada que aporta el sondeig és que a mesura que augmenta l’edat, l’ús de la bicicleta disminueix. Més de la meitat dels joves (el 55,9%) la fan servir, davant un 15,4% dels majors de 60 anys. Cal remarcar, però, que en desplaçaments quotidians és més habitual entre els menors de 59 anys mentre que la gent gran l’utilitza majoritàriament per oci. Els homes, els estrangers, les persones laboralment actives i els estudiants són els que la fan servir en més proporció.