Que el serial El Procés està interessant ho demostra la dispersió amb què el narren els diaris de Madrid. El Mundo -molt matrimonier últimament- reclamava la sociovergència a través d’un article del director. Però hi havia poca seducció: acusava Mas de no haver tingut “ni una unça d’intel·ligència” i concloïa que, quan marxi, “serà un gran dia per a Catalunya”. La Razón subratllava en portada que CiU i el PP negocien la reforma electoral espanyola i ho venia com un apropament “després del fracàs del 9-N”. El paper del policia dolent l’assumia l’ Abc. El diari escrivia que Rajoy ha decidit que si hi ha “desobediència extrema” rescataran les competències de seguretat i educació per tal que no pugui obrir cap col·legi electoral. La peça, esclar, citava fonts etèries per evitar que es consideri una amenaça concreta. Era un globus sonda de manual: llança hipòtesi extrema i observa reaccions. Resumint, segons el quiosc d’ahir: CiU+PSC o CiU+PP o bé CiU radikal (sí, la k és irònica). Bé, probablement un dels tres l’encerta.
Un descans
Com l’any passat per aquestes dates, cedeixo el relleu del Pareu màquines al company David Miró perquè s’encarregui ell durant un mes de digerir i descodificar els diaris. Elaborar més de 500 articles sota aquesta premissa m’ha convençut que part de la crisi de la premsa ve de la tendència a voler influir abans que informar, la qual cosa aboca a pràctiques sovint discutibles. El Pareu s’alimenta sovint de pistes aportades pels lectors: per a ells aquest últim agraïment abans de vacances.
