BarcelonaLa ballarina Tamara Rojo tenia clar que la primera companyia que volia dirigir era l’English National Ballet, on havia assolit l’estatus de primera ballarina i havia viscut “els anys més feliços” (1997-2000). Per això el setembre del 2012 va acceptar les regnes de la companyia anglesa amb el handicap de combinar la doble faceta de ballarina i alhora directora artística. Un repte que per ara li ha sortit bé, gràcies a la “disciplina”, els “bons col·laboradors”, diu, i unes condicions físiques excepcionals, esclar. Amb energia i idees clares, Rojo va presentar ahir a Barcelona el doble programa que porta al Festival Castell de Peralada, que suposa el seu debut a Catalunya com a directora artística. La ballarina, que ja hi havia actuat abans tres vegades, amb la Companyia de Víctor Ullate i l’Òpera de Berlín, tot i que ja fa 14 anys, rebrà la Medalla d’Honor del festival abans de sortir a ballar les nits de demà i dissabte.
La primera serà un clàssic, Coppélia, amb Rojo en el paper protagonista de Swanilda, i servirà per comprovar els nous aires que ha insuflat la ballarina espanyola a la companyia. Malgrat que es tracta d’un dels clàssics més representats de l’English National Ballet des de fa 30 anys, la versió del coreògraf Ronald Hynd s’ha revisat de dalt a baix per adequar-la a la teatralitat que busca la directora sense trair-ne l’essència: “Hem respectat el valor artístic, mantenint la tradició fins i tot formal, però li donem una energia diferent. Els nostres ballarins són molt joves, són millors que abans, i quan els deixes, ells mateixos volen desenvolupar els seus personatges”, afirma. Són atletes virtuosos que suporten 180 funcions en cinc mesos. “Es queden només els que volen ballar. Som una companyia de gires, que no té les facilitats de tenir un teatre propi, però en canvi recollim la tradició dels Ballets de Diaghilev, som com una família, i això ho vull veure a escena”, diu. Però Coppélia no ha requerit una renovació tan intensa com la de Le Corsaire, que va refer de dalt a baix, juntament amb la coreògrafa Anne-Marie Holmes i l’escenògraf i dissenyador de vestuari de Hollywood Bob Ringwood, per buscar la veritat narrativa, uns vestuaris autèntics i una reorquestració actual. L’operació, que podia ser polèmica, va tenir bona acollida: “Ha canviat la percepció de com es pot ballar un clàssic”, afirma. Repetirà.
La segona nit serà una gala que fusiona els dos programes especials que ha dissenyat Rojo: un per homenatjar Nureyev i l’altre per commemorar la I Guerra Mundial. Es podrà veure el tercer acte de Le Corsaire, dos pas de deux declàssics i tres peces firmades pels principals coreògrafs anglesos actuals: Liam Scarlett, Russell Maliphant i Akram Khan, que debutava a la clàssica.
