Tot l’any esperant les vacances i... avui ja és dia 15!!! I, com tothom sap, per la Mare de Déu d’Agost a les 7 ja és fosc. Dit d’una altra manera, d’aquí dos dies la Diada i de seguida arribarà el 9 de novembre. I ara és quan vostè exclama: “Escolti, senyor ajuntalletres, no és prou trist saber que ja ha passat mig agost perquè ara vostè m’ho recordi?” I ara és quan jo li responc: 1) la vida és dura i no és culpa meva i 2) recordar el calendari que és a tocar, amb una tardor que serà de tot menys avorrida, és el preàmbul perfecte per cloure la sèrie d’articles d’estiu en què he pretès demostrar que, al contrari del que diu el tòpic, a l’agost passen coses. Per descomptat, també a la història de Catalunya.
Un 1 d’agost del 1956 van editar la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Un 2 d’agost del 1931 vam votar en referèndum l’Estatut de Núria, que, amb una participació del 75% del cens electoral, va obtenir un 99% de vots a favor i el suport de 400.000 signatures de dones que, llavors, encara no tenien dret a sufragi. L’11 d’agost del 897, en plena batalla contra els normands, el rei dels francs va mullar la mà a la sang de la ferida de Guifré el Pilós, comte de Barcelona, i amb els 4 dits va dibuixar les barres al seu escut daurat, dient-li: “Aquestes seran les vostres armes”. La llegenda, però, no diu que el comte va pensar: “Això és molt èpic, però podries trucar al 112, nen”. I, finalment, el 14 d’agost del 1714 un exèrcit català va guanyar per última vegada una batalla, la de Talamanca. Què, ara ja s’ha convençut que aquest és un mes actiu i nostrat? Sí? Doncs apa, fins sempre.
