El tòpic diu que l’agost ha estat sempre un mes tranquil i relaxat. Però miri, no. Gens. Ei, però gens gens. Just ara fa un mes i un dia, els mitjans vam dedicar molt d’espai a recordar el centenari de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, el fet que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Però la guerra guerra no va començar llavors sinó a l’agost. Concretament va ser el dia 1 (divendres farà cent anys), quan Alemanya va declarar la guerra a Rússia. El dia 2, els alemanys van decidir fer com una mena de vermut bèl·lic i van envair Luxemburg. Com per obrir gana, sap? Perquè, desenganyem-nos, envair Luxemburg seria comparable a sotmetre les quinze cabres que pasturen alegrement per l’illa de Perejil (amb tot el respecte pels luxemburguesos; bé, i per les cabres). I ja el dia 3, els alemanys s’hi van acabar de posar, i van declarar la guerra a França, cosa que va provocar la reacció de la Gran Bretanya, que el dia 4 declarava la guerra a Alemanya.
Això pel que fa a la I, però la II Guerra Mundial també té molta relació amb aquest mes. El 2 d’agost del 1934 (dissabte farà 80 anys) Hitler va convertir-se en president-canceller alemany. Era l’inici d’un munt de fets que van fer que un 6 d’agost del 1945 els EUA llancessin sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història contra una ciutat i que el dia 9 rebés Nagasaki. L’horror va ser tal que sis dies després, el 15, l’emperador Hirohito va capitular. D’aquesta manera acabava una salvatjada que va causar entre 55 i 73 milions de morts, la meitat dels quals civils. Sort que l’agost era un mes calmadet, oi?
