A L’ESTIU NO PASSA RES
Efímers 31/07/2014

L’amor d’estiu són els drets humans

i
Iu Forn
2 min

L’estiu, com el seu nom indica, és l’època dels amors d’estiu. Aquella passió (calorosa) manifestada mentre, de lluny, arriben les notes de Paquito el Chocolatero (o de Rosor ) interpretades per una orquestra de festa major en què el pianista porta perruca i la vocalista un vestit de lluentons dues talles petit. Aquell tomb romàntic pel passeig amb una xafogor tan intensa que el gelat se’t desfà just a sobre de la roba blanca que has decidit posar-te aquella nit, i que et genera una taca de difícil solució. Aquelles promeses mútues davant del mar i a la llum de la lluna, envoltats de mosquits tigre, i que els dos implicats saben que no van enlloc (les promeses, els mosquits saben perfectament on van). Però, a pesar de tot això, hi ha una il·lusió i una esperança, que és una cosa molt bonica. Perquè l’estiu també és època per a l’esperança.

Va ser el 26 d’agost del 1789 quan l’Assemblea Constituent francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Ja sap, allò que defineix drets com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió; que reconeix la igualtat dels ciutadans davant la llei i que afirma el principi de separació de poders. Coses, totes aquestes, que actualment són com un amor d’estiu. Però també va ser a l’agost (el dia 1 del 1920) quan Gandhi va començar la campanya de desobediència civil, que el va portar el 4 d’agost del 1933 a ser empresonat pel govern britànic. I va ser un 28 d’agost del 1963 quan Martin Luther King va fer el discurs aquell del “Tinc un somni”. La mateixa frase que es diran molts amors d’aquest estiu.

stats