Dilluns la sèrie 39+1, de TV3, feia el que en argot televisiu es coneix com un crossover. Un personatge d’una sèrie s’entrecreua amb els personatges d’una altra. Ens vam trobar amb el detectiu Kubala (de KMM ) trucant a la porta del pis de l’Ília i interrogant el seu marit pel robatori d’un quadre. Com que totes dues sèries són de DiagonalTV, el vincle és lògic i fàcil. Però és abismal la diferència entre una producció i l’altra sobretot a nivell de qualitat de guions i de versemblança en la interpretació. Mentre que KMM, tot i endinsar-se en l’àmbit dels detectius, busca un realisme i una naturalitat, a 39+1 els personatges actuen de manera histriònica. Mentre Kubala pregunta, l’actor Joan Carreras fa servir tots els recursos propis del vodevil. Exhibir que es dissimula la mentida és un dels moments de més tristesa interpretativa. Quan l’actor intenta fer comèdia evidenciant uns nervis que en realitat pretén camuflar i en què, a sobre, la resta de personatges han de fer veure que no se’n adonen. Kubala hauria resolt el cas en cinc minuts a la seva pròpia sèrie, però a 39+1 va haver de fer l’orni. Qui no va poder (ni voler) dissimular va ser Marc Sala, presentador de L’informatiu migdia de La 2. Va aguantar estoicament tot el programa donant pas a les notícies amb el xivarri, crits, xiulets i cops dels treballadors de TVE protestant pel tancament de Teledeporte. No els vèiem però els sentíem. Va demanar excuses dues vegades i en va explicar els motius. Surrealista, però un instant televisiu de gran veritat. Quan el conflicte sobrepassa el relat, supera el presentador i s’apodera de tot el protagonisme informatiu.
