UN DELS FORMATS més simples i elementals, més evidents, més obvis i que més ens agraeix molta gent és el de basar una informació en una llista de preguntes i respostes. Avui ho podeu trobar al Tema del Dia, per abordar les incògnites que hi ha al voltant de l’avió abatut. El periodisme tendeix a fer textos llargs i quan els fragmentes i t’obligues a plantejar obertament els dubtes, queda en evidència de manera automàtica si t’estàs fent les preguntes que toquen i si les respostes són les adequades. A l’entrevista d’avui a la contra, la Maria Jesús Comellas ens anima a estirar el fil de la curiositat que tenen les criatures entre els 3 i 5 anys, i que acabem aturant a base de no respondre. A la versió llarga i en vídeo de la conversa, que us recomano, l’experta en educació posa molts exemples vinculats a la peixateria. Les escates, els budells de la sardina. Deixar que un nen s’hi passegi i atendre la seva curiositat es converteix en classe magistral. Em va emocionar l’exemple perquè el vaig viure fa molt poc. El destí va fer que un nen preguntaire de cinc anys que volta per casa trobés una tarda en una llotja de peix una mestra pacient i informada que era allà ajudant la germana peixatera, i li satisfeia totes les inquietuds amb paciència i tants detalls que cada resposta generava dues noves preguntes. Els ulls de la criatura eren oberts com els dels peixos, i contemplar aquell espectacle del coneixement era un privilegi que feia venir ganes d’aplaudir. Res és més plaent que saber preguntar i trobar respostes.
