Fer campanya per la independència sense estelades
Manuel Puerto, Súmate i Junts pel Sí a Tarragona. Convèncer amb arguments econòmics
Per al 27-S els partits sobiranistes sabien que el cinturó industrial de Tarragona, com l’àrea metropolitana de Barcelona, era territori difícil per al seu discurs. Amb una població que majoritàriament té l’origen en les onades migratòries del segle XX, la causa independentista tenia coll avall que no seria fàcil sumar gaires nous adeptes en aquestes zones.
Els resultats dels comicis així ho demostren, amb poblacions com Salou, Vila-seca, la Canonja o Tarragona, especialment als barris perifèrics, on Junts pel Sí i la CUP han obtingut un percentatge de vots molt inferior al de la mitjana del país. La Canonja, amb només un 23% a favor de la independència i un 64% en contra, és el segon municipi més unionista de Catalunya. No gaire lluny queden Vila-seca, amb el 25% a favor i el 62% en contra, o Salou, amb un balanç de 31-58 a favor dels contraris a la independència. Tots dos municipis, però, amb governs de CiU a l’Ajuntament, cosa que dóna una idea de fins a quin punt era plebiscitari el 27-S.
¿Com s’afronta una campanya per la independència davant una clientela tan poc receptiva? Manuel Puerto, membre de Súmate i de la candidatura de Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona, ho té clar: “Menys estelades, menys referències al 1714 i menys qüestions identitàries”. Puerto, que va prendre part en l’organització d’una gran quantitat d’actes abans i durant la campanya en aquestes zones difícils, està convençut que la manera de seduir aquests grups de població ha de partir dels “arguments econòmics, i els que tenen a veure amb la crítica a un estat centralista i antiquat, per fer-ne un altre de més just i més sensible a les necessitats de la gent”. Per aconseguir-ho, Puerto avisa: “Cal ser més inclusiu, encara una mica més. La mateixa ANC ens reconeix que amb la nostra estratègia arribem a llocs on ells fracassen, on els seus tríptics acaben per terra”. Puerto reconeix que l’independentisme cada cop té més clar que cal anar per aquí, tot i que “encara s’han de vèncer reticències, superar prejudicis...”.
Superar el debat lingüístic
“El sobiranisme només assolirà quotes indiscutibles quan penetri de veritat en els sectors castellanoparlants, perquè amb la gent de parla catalana estem molt a prop del sostre, però en aquest altre sector queda molt per fer, molta gent per convèncer”, diu Puerto. En els actes de campanya en aquestes zones es trobaven dos grups molt diferenciats: “Les persones que malgrat que porten molts anys vivint aquí, o fins i tot han nascut aquí, rebutgen visceralment tot el que sona a català, i els que tenen una mentalitat política més progressista, la majoria votants o exvotants del PSC”. “Amb els primers hi ha poca cosa a fer, però als segons, de mica en mica, els anem convencent, perquè els greuges de l’Estat amb Catalunya ens afecten a tots, i això amb gent raonable és fàcil d’explicar”. Puerto conclou que “si volem ser independents hem de superar la divisió de la població pel lloc d’origen o per la llengua que parlen de manera preferent, una divisió que encara està molt arrelada”.
“Mirar als ulls” per convèncer i altres tècniques en terreny advers
Marc Tarrús, número 3 de C's per Girona. Troba emocionant fer campanya en territori difícil
Com és fer campanya pel no en territori sobiranista? Ha sigut dur? Doncs pel que explica Marc Tarrús, novel·lista, poeta i número 3 de Ciutadans a Girona, no gaire. “Ha sigut emocionant”, apunta, i elogia l’actitud dels gironins com un “exemple de civisme i democràcia” pensin el que pensin. Cap incident, molt diàleg. Només un però. El dia que un espontani va escridassar la comitiva de Ciutadans per “no voler Catalunya lliure”. Un incident que el mateix Tarrús minimitza, i que va acabar, diu, amb una conversa civilitzada. “Cal enfrontar els problemes, mirar-se als ulls”, conclou.
Potser perquè ve d’una família d’oftalmòlegs, “mirar-se als ulls” és un dels mantres d’aquest candidat que es va quedar a les portes d’entrar al Parlament. Preguntat sobre les dificultats per fer campanya per Inés Arrimadas a la província més sobiranista, reconeix que no és fàcil saber-te en minoria, però destaca que una cosa és el clima polític i un altre el ciutadà. “Aquesta tesi que el nacionalisme s’imposa no s’adequa a la realitat del carrer”, opina. Per defensar-ho posa com a exemple la bona acollida que, explica, han tingut en els actes a peu de carrer. També quan s’han endinsat pels mercats a repartir propaganda. “Siguin o no independentistes, tots han sigut molt democràtics”, afegeix, desmentint de passada les teories que abonen que existeix crispació social a Catalunya.
Amb una estructura interna encara feble a la demarcació, la campanya del 27-S ha girat sobretot per la capital i les ciutats costaneres més poblades. Blanes, Lloret de Mar, Figueres o Roses han sigut places fortes, mentre que s’han esquivat visites a municipis de l’interior. La que volien fer a Puigcerdà es va haver de suspendre perquè tot l’equip del partit al municipi era a Barcelona. Tarrús admet que el partit encara necessita muscular-se territorialment, però assegura que després dels 25 diputats ha detectat que més gent s’interessa per militar a Ciutadans.
“Millor units”
Tarrús explica que el debat sobre les conseqüències de la independència ha marcat gairebé totes les converses que ha tingut amb ciutadans al carrer. “Et deien que amb la independència tot aniria millor”, exposa. I aporta la seva resposta: “Els deia que és millor estar units”. Lamenta que l’intercanvi al carrer no doni temps per dedicar 40 minuts a cadascú, però assegura que amb un breu intercanvi era suficient per veure que els postulats de Ciutadans tenien “bona acollida” entre la gent amb qui conversava.
Malgrat l’equip reduït del partit taronja a la província, Tarrús defensa que han fet una bona campanya. A part d’aprofitar la tirada que els donava la imatge d’Albert Rivera i Inés Arrimadas -que només van visitar un cop Girona en tota la campanya-, van seguir algunes de les estratègies que han fet créixer el partit a Espanya. La principal, que els candidats locals es deixessin veure a les tertúlies i entrevistes dels mitjans locals. El balanç, dos diputats, uns quants mercats recorreguts, un acte suspès a la Cerdanya, algun crit i moltes mirades als ulls.
