Publicitat
Publicitat

El britànic Nick Lloyd organitza rutes per Barcelona perquè els turistes coneguin els escenaris del conflicte

L'atractiu turístic de la Guerra Civil

No miren ni les estàtues de les Rambles ni cap aparador amb samarretes del Barça i barrets mexicans. Estan abstrets, davant l'hotel Rivoli. Escolten: " En pie el pueblo obrero a la batalla hay que derrocar a la reacción ¡A las barricadas! ¡A las barricadas! Por el triunfo de la Confederación ". Imaginen banderes roges als balcons i tot d'homes i dones amb granota blava. Nick Lloyd, el seu guia, amb el seu inseparable i rebregat Homage to Catalonia de George Orwell, els ha demanat que es traslladin mentalment fins al 1936: "Imagineu tot d'homes i dones expectants, convençuts que una nova societat és possible", diu.

És una de les primeres parades de la ruta per diferents escenaris de la Guerra Civil que organitza, des de fa dos anys, el geògraf i col·laborador de la secció Gobal News de l'ARA, Nick Lloyd. Aquest britànic, nascut a Manchester, fa vint anys que viu al Poble-sec i va començar a indagar sobre el passat del seu barri al Centre d'Estudis de Montjuïc: "Em va fascinar la història de les classes treballadores", explica. Poc després penjava a internet un mapa amb totes les localitzacions de la Guerra Civil. Els internautes van començar a interessar-s'hi i Lloyd va decidir organitzar rutes. Si al principi tenia un grup al mes, ara en té quatre o cinc cada setmana.

Clients de Hong Kong a Àustria

"Molts vénen perquè m'han trobat a internet, però la majoria arriben aquí pel boca-orella", explica. A les seves rutes s'hi apunten ciutadans de tot el món. Hi ha gent inquieta a qui li interessa conèixer aquesta part de la història, fans d'Orwell, sindicalistes i anarquistes fascinats per la lluita obrera, néts i besnéts de brigadistes...

Al llarg de dos anys, aquest britànic que es considera barceloní ha conegut turistes amb qui ha après "moltíssim". "L'altre dia va venir el nét d'una periodista nord-americana que havia cobert les olimpíades populars [el 1936 la República va voler fer uns Jocs Olímpics com a rèplica als de l'Alemanya nazi], i va ser molt interessant", recorda.

Explicar la complexa Guerra Civil espanyola, des de la República fins a la repressió que hi va haver amb la victòria de Franco, no és una tasca fàcil. Ho complica més el fet que l'auditori és un grup eclèctic de turistes de Hong Kong, els Estats Units, Austràlia i Àustria.

Lloyd, però, va preparat i supura entusiasme. Porta fotografies, música i pel·lícules que va mostrant al llarg de la ruta. Davant el monument de Francesc Macià, a la plaça Catalunya, és capaç de resumir amb poc més de deu minuts les diferències que hi podia haver entre Catalunya i Andalusia el 1936 i detallar quines eren les faccions que van lluitar contra Franco. "A Catalunya hi havia una gran diferència de classes, per exemple, al Poble-sec hi havia sis mil nens i tan sols 200 places escolars!", relata.

Al capdamunt de la Rambla ensenya la fotografia de la miliciana Marina Ginesta. Uns centenars de metres més enllà, a la plaça del Pi, mostra fotografies de la crema de les esglésies i dóna algunes xifres. Una de les imatges més impactants, però, és la d'un escamot de capellans a punt d'afusellar un grup de presoners, en una plaça de toros de Burgos.

Els hòbbits catalans

En aquest escenari de Barcelona també projecta algunes escenes de la pel·lícula Llibertàries : "És un film molt dolent", alerta. Però al guia li interessa que els turistes vegin com "monges i prostitutes també es van unir a les milícies", argumenta. "És una llàstima, perquè Espanya va fer un gran pas endavant pel que fa als drets de les dones i la igualtat, però amb el franquisme va retrocedir moltíssim", lamenta davant els atents turistes.

A la plaça Sant Felip Neri, on encara són visibles els impactes de la metralla, Lloyd explica com els bombarders italians van buidar els estómacs sobre Barcelona. "Aquí van morir 42 persones, la majoria nens", relata. Mentre mostra un documental francès sobre els bombardejos, Lloyd explica que els ciutadans barcelonins van construir prop de 1.400 refugis. "Això mostra la capacitat d'associacionisme dels catalans, eren com hòbbits", ironitza.

La part que prefereix Lloyd és la del final, quan amb el grup es reuneix al bar La Llibertària, al carrer Tallers. Entre pòsters i retalls de premsa de la Guerra Civil convida els turistes al debat. Un nord-americà de Seattle pregunta pel Valle de los Caídos. Els companys de ruta no acaben d'entendre el sentit d'aquest mausoleu dedicat al dictador espanyol.

Lloyd, que prepara un llibre-guia sobra la Guerra Civil, explica que després de la derrota republicana hi va haver una repressió ferotge. "Hi va haver execucions massives i es va imposar un catolicisme medieval", explica. "Franco va morir al llit i la Transició és criticable, perquè va passar de llarg", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT