Sempre m’han fascinat aquestes associacions d’espectadors dedicades a renyar programes i cadenes de tele. Segur que totes estan formades per bellíssimes persones, però es fa difícil saber quanta gent són, qui hi ha al darrere i a qui representen. I si mires les seves pàgines web, hi ha de tot menys explicacions. Això sí, aconsegueixen convertir-se en lobis d’opinió i col·loquen sovint els seus productes (digui’n queixes ) en alguns mitjans.
Doncs bé, l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC) ha demanat a la comissió d’arbitratge, queixes i deontologia de la Federació d’Associacions de Periodistes (esperi, que respiro) que obri un expedient contra Jordi Évole i Atresmedia per l’anomenat “fals documental Operación Palace ”. Ja ho sap, aquella ficció sobre el 23-F emesa per La Sexta fa un mes i mig. L’AUC argumenta que el programa podria vulnerar fins a 5 punts del codi deontològic, entre els quals el “respecte a la veritat” i el “dret de les persones a la pròpia intimitat i imatge”.
Em sembla una gran idea. Ara bé, animo els senyors d’AUC que, quan acabin amb aquest tema tan important per a la humanitat, demanin debatre també sobre l’editorial del diari Abc del 28 de març dedicat a la mort dels quatre nens en l’incendi del Vendrell. Deia: “ En los bajos de la vivienda, el rótulo en catalán de una «perruqueria masculina», con subtítulos en árabe, indica el camino que conduce a ninguna parte. Cualquier lengua es buena para aislarse en una Cataluña oficial que persigue y prohíbe el castellano ”. Proposo titular-lo: “ Churras, merinas y la fijación enfermiza ”.
