L’insuportable electoralisme de Rajoy
El president que alerta contra l’aventurisme és el mateix que aplica mesures populistes
Quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa a finals del 2011 va imposar mesures draconianes a les comunitats autònomes, va retallar una paga extra als funcionaris i va augmentar els impostos, en un flagrant incompliment del seu programa electoral. Totes aquestes mesures tenien el mateix objectiu: reduir el dèficit de l’Estat, que s’havia disparat en l’última etapa de José Luis Rodríguez Zapatero al govern. Des d’un primer moment, la Generalitat de Catalunya va denunciar que la distribució dels esforços per reduir el dèficit no era equitativa i castigava especialment les autonomies, cosa que equivalia a posar en perill l’estat del benestar. En efecte, Cristóbal Montoro no ha aplicat el mateix criteri a l’administració central, que sempre ha tingut més marge financer, i a les comunitats, a les quals ha imposat uns límits de dèficit impossibles de complir i que han comportat una autèntica situació d’asfíxia econòmica.
Per això resulta especialment indignant l’electoralisme de les últimes mesures del govern espanyol, com ara demanar un crèdit per pagar una quarta part de la paga extra que els funcionaris no van percebre el 2012. Rajoy es pensa que omplint una mica la butxaca dels funcionaris al mes d’octubre té més possibilitats de guanyar les eleccions al desembre. I ho fa amb un procediment que no està permès a les comunitats autònomes, que continuen amb la cotilla del límit de dèficit que imposa Madrid i que les deixa sense marge de maniobra.
Quan algú demana a algú altre un sobreesforç, el mínim que pot fer és donar exemple. I si la consigna és que no es pot augmentar el dèficit, ¿com es pot autoritzar un crèdit extra? Aquesta mesura se suma a la rebaixa de l’IRPF que ha entrat en vigor aquest juliol. I hi ha motius per pensar que el govern vol fer les eleccions al desembre perquè confia que l’últim mes de l’any les xifres de l’atur siguin més favorables que les dels mesos anteriors.
O sigui, que l’home que s’ha venut com el súmmum de la seriositat i el rigor, el que alerta contra aventurismes i dreceres, no té cap problema a aplicar mesures de populisme econòmic per assegurar-se la reelecció.
