Efímers 21/09/2012

Lluís Torner: "El ciutadà ha de sentir seu l'èxit del científic"

FísicCatedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director fundador de l'ICFO, un dels centres punters al món en fotònica. Avui farà el pregó de les Festes de la Mercè

M.l.f.
2 min
Lluís Torner: "El ciutadà ha de sentir seu l'èxit del científic"

Els científics també fan feina de gestió. En el cas de Lluís Torner, la seva feina consisteix, sobretot, a fitxar els millors investigadors, siguin d'on siguin, i definir les línies de recerca d'un dels centres catalans que més resultats han publicat a les revistes científiques. Van començar el 2002 i ja són al voltant de 300 investigadors d'una cinquantena de països. La llum és la seva matèria primera.

Per què és important que hagin triat un científic per fer el pregó?

Per a mi és un motiu de felicitat espectacular, perquè vol dir que la ciutat valora què fan els científics i ens dóna l'oportunitat d'explicar-li què fem. Fer que Barcelona sigui una capital de la ciència no és només un projecte dels científics, sinó que les persones han de ser conscients que en traurem un profit. Tenim bons cuiners, bons futbolistes i també fa temps que fitxem bons científics.

I com serà el seu pregó per posar la ciència a l'abast de tothom?

Serà un pregó optimista, però sense oblidar en quin punt estem en aquests moments. Barcelona és una ciutat meravellosa, però passem per dificultats.

¿I la ciència pot contribuir a sortir-ne?

S'ha de tenir molta confiança en la ciència, que passarà a traduir-se en desenvolupament. I no depèn només dels científics, en grans ciutats punteres com Massachusetts i a Holanda el ciutadà també té un paper important en la creació d'un entorn favorable a la producció científica. Quan el Barça guanya, el ciutadà sent l'èxit com si fos propi. El que ha d'arribar a passar és que quan un científic tingui un èxit també se'l senti com si fos seu, que se'n senti orgullós.

Les retallades del govern del PP també afecten la recerca catalana, malgrat que rebi molts ajuts europeus. ¿Els investigadors també mantenen l'optimisme que vol transmetre als ciutadans?

Sóc optimista. Aquesta dècada hem fet un gran salt amb recursos necessaris, però modestos. I a casa nostra seguim tenint els instruments per fer-ho, que són el talent, les ganes, unes institucions i unes infraestructures.

En recerca es juga sempre la Champions. Al seu centre sempre han volgut venir molts estrangers. Es manté la confiança?

Es noten més dubtes que abans, però continuem volent jugar a Primera Divisió.

Tenen molts investigadors de fora. I els d'aquí?

Cada cop en tenim més. Els podem formar com si fóssim La Masia del Barça, gràcies a l'ajut de la Fundació Cellex. Aquí els investigadors joves ho tenen més difícil que en altres països, com ara els Estats Units. Quan comences, aquí hi ha poques portes per entrar al sistema i aquests ajuts permeten donar suport a joves promeses amb talent.

stats