QUAN DOS GRUPS HUMANS es maten i ens ho mirem de prou lluny, sembla ètic que apel·lem a un genèric pacifisme i no prenguem partit. L’espiral de revenja aboca a atrocitats que fan gairebé frívol establir graus de maldat.
Però més que ètic és còmode. Si ens ho miréssim de prou a prop, veuríem que a la guerra hi ha gairebé sempre forts i febles, víctimes i botxins i, un cop ho hem vist, ser neutral ja no és decent.
Una mirada humana, humana de debò, implica i complica la vida. Limitar-se a compadir a tothom dóna un aire més angèlic però sovintés només una excusa per no mullar-se, per no plantar cara als que ens convé no fer enfadar.
Fa dos mesos el papa Francesc va convocar Peres i Abbas al Vaticà i els va instar a “ensorrar els murs d’enemistat”. Dilluns, tornant en avió de Seül, va afirmar que era lícit“aturar l’Estat Islàmic”. I va voler subratllar-ho: aturar. “No dic pas bombardejar-lo o fer-li la guerra”.
¿Aturar l’Estat Islàmic sense fer-li la guerra? Caldrien, certament, poders sobrenaturals. I és que quan toquen els teus (i els teus aquí vol dir els cristians ) la lògica angèlica es col·lapsa. A Síria i l’Iraq hi ha un “agressor injust”. Quin seria el just?
Extrapolant-t’ho als mitjans, hi halectors que els acusen de “tenir biaix” en certs conflictes. “Per què ningú defensa l’altre bàndol?” Trobo lícit contestar que una línia editorial no respon a la lògica angèlica.
¿Calia que, per no tenir biaix, un mitjà honest acollís opinions que estaven a favor de l’apartheid? ¿Cal ara que n’aculli alguna que defensi l’Estat Islàmic? Diria que no. Diria que tota línia editorial fixa -ha de fixar- línies vermelles.
Un mitjà honest no ha de mirar elstoros des de la barrera. Si considerapernicioses certes idees, fa bé negant-se a difondre-les. I seguramentl’audiència amb criteri només s’hi sent còmoda quan practica aquest tipus de censura.
