El Consell de Garanties Estatutàries ha parlat i diu que la llei de consultes és jurídicament vàlida. Ho ha fet per la mínima: dels nous membres, quatre van emetre un vot particular. A partir d’aquí, l’ampolla es veia cinc novenes parts plena -o quatre novenes parts buida- depenent de les capçaleres. Els titulars de portada dels diaris catalans subratllaven l’aval a la llei, però recordant que era per la mínima (menys El Punt Avui, que obria amb “Cent per cent legal”). Als diaris espanyols, en canvi, el focus es posava en la minoria dissident. Deia El Mundo : “Només els juristes de CiU i ERC decideixen que la consulta és legal” (un titular hàbil perquè desacreditava els membres del Consell d’aquests partits, com si el vot dissident dels proposats pel PP o el PSC no tingués també interpretació política). A l’editorial distingien entre els argument d’uns (“peregrins”) i els dels altres (“sòlids”), no cal dir, suposo, quin adjectiu tocava a cadascú. La Razón optava per “El consell jurídic de Mas es divideix: quasi la meitat veu inconstitucional la consulta”. I Abc “CiU i ERC forcen la «legalitat» de la consulta independentista”. L’excepció era El País, que titulava amb la mateixa estructura que els diaris catalans.
He aprofitat l’ocasió per repassar editorials del 29 de juny del 2010 que donaven compte de la sentència del TC sobre (o contra) l’Estatut. El tribunal va aconseguir introduir a última hora i per una majoria de només 6 a 4 una incís a la sentència, perquè explicités que el terme nació del preàmbul estava mancat de validesa jurídica. No he trobat cap diari de Madrid que considerés que aquest punt clau tingués menys validesa pel fet d’haver sigut aprovat amb un aval tan magre.
