Efímers 05/09/2014

Mèxic DF ‘New Era’

Cúmul de microhistòries, territori de possibilitats i enorme ventall cultural i creatiu. Així és la nova Mèxic DF

i
Bibiana Ballbè
6 min

Mèxic DfCiutat oberta, creativa i innovadora. Una ciutat per a la imaginació. Un lloc on fer prototips de futurs que seran rellevants per a altres ciutats. Complexa i canviant. Contradictòria i apassionant. A continuació, una guia per a la nova era de Mèxic DF. Impressions, conclusions i adreces d’una ciutat (im)possible després d’una setmana intensa recorrent-la i una conversa llarga i reveladora amb Gabriella Gómez-Mont, directora de Lab Place, un laboratori que proposa solucions creatives als grans reptes de la ciutat.

100 ciutats en una

Adrenalínica, addictiva i impossible de descriure fàcilment. Mèxic és una de les ciutats més fascinants del món. I són les seves dimensions impressionants, la seva essència diversa i el seu caràcter multipersonal el que la fa única però a la vegada tan difícil d’explicar. Impossible de sintetitzar. Mèxic DF és 100 ciutats en una. Ho és tot: sofisticada i simple; pobra i rica; delirant i tranquil·la; verda i grisa; rural i urbana. És la ciutat dels palaus i el somni dels surrealistes però també és la casa de 22 milions d’habitants. Els seus ciutadans.

Quan la trepitges, el que més impressiona de la ciutat és l’energia que desprèn. Hi ha qui la descriu com una Nova York dopada amb esteroides o un París dels anys 20. És, sense cap mena de dubte, una ciutat en plena ebullició i eternament creativa. Una creativitat anàrquica i desbordant, difícil d’organitzar i de catalogar, però molt latent. Mèxic és una ciutat on passen coses a tot arreu i constantment. El potencial creatiu és inabastable: té més museus que qualsevol altra ciutat, té la quarta cartellera cultural més important del món i és un lloc que independentment de la seva globalització encara està ple d’idiosincràsies locals i milers de característiques que la fan única.

Ciutat multifacètica i adrenalínica al mateix temps, Mèxic és la ciutat més antiga i més gran del continent americà, i la vuitena economia més important del món. La ciutat concentra en la seva àrea metropolitana més del 30% del PIB nacional i el 50% de la seva població té menys de 26 anys, fet que li dóna una energia molt particular. Així que sumant tots aquests factors, la converteixen en una urbs que és una autèntica bomba de rellotgeria. Les coses avancen a una velocitat trepidant i l’avantguarda és a l’ordre del dia: els avenços socials de Mèxic DF la converteixen en una de les ciutats més progressistes de Llatinoamèrica. El matrimoni gai, l’avortament, l’eutanàsia limitada, els nous drets per a nens, el transport sostenible i la regeneració d’espais públics són només algunes de les noves polítiques de la ciutat. Queda clar, doncs, que a la foto final que ens en queda es dibuixa un dels focus més interessants actuals. Cal tenir-la molt present.

Cultura i creativitat

Artistes consagrats i amb projecció internacional conviuen amb l’energia emergent. Al marge dels museus i centres culturals oficials, hi ha un moviment d’espais nous i projectes pop-up que es fan ressò contínuament d’iniciatives artístiques emergents que apareixen. Com dèiem, una ciutat sempre en moviment i mutant.

Més enllà del centre històric (gairebé 700 anys d’existència i el melic del continent des de temps prehistòrics, considerat el patrimoni de la humanitat més extens del món) cal destacar un grapat de barris emergents que concentren l’activitat creativa més destacable:

1. Polanco: Zona residencial, plena de vianants, arbres, cafès, bars, restaurants, botigues i arquitectura que va des de l’ art déco i nouveau dels anys 20 i 30 a obres contemporànies. No us perdeu un passeig per Polanquito (els millors restaurants de la zona) i un àpat al Pujol, restaurant d’un dels deixebles de Ferran Adrià on es pot degustar cuina mexicana. Un boom encara amb molt camí per recórrer.

2. Condesa: Chic-bars i cantines modernes. Una zona construïda sobre un antic hipòdrom que encara s’intueix just al cantó del parc México -el Central Park de la ciutat-. Imprescindible un sopar al Merotoro (exquisida cuina de la baixa Califòrnia) i una nit a l’hotel St. Regis per admirar les increïbles vistes de tota la ciutat: la Torre Latinoamericana, el Zócalo, el Palau Nacional, el Palau Postal i el monument a la llibertat. Si teniu una reunió de feina, el restaurant Diana,al quart pis de l’edifici de l’hotel, és el marc perfecte perquè els negocis surtin bé.

3. Roma: Concentra les millors galeries d’art de la ciutat. L’arquitectura de fin-de-siècle és un clar reflex de les aspiracions de l’aristocràcia que volia viure a l’altura dels estàndards europeus. La màgia de la zona recau en la convivència d’estils, arquitectures, classes socials i nacionalitats. No us perdeu la boutique Local : botiga de moda que representa els dissenyadors de moda emergents més destacats de la ciutat.

Mèxic DF resulta un enigma per a la gent que no la coneix. Estereotips, tòpics falsos i imatges poc clares i indefinides. S’intueix tot un món, però costa fer-se’n una idea clara i sintètica. Sovint s’espera topar-se amb una ciutat inabastable, sorollosa, inhòspita i perillosa, i resulta doblement sorprenent descobrir una altra cara de la ciutat. Pràcticament tothom n’acaba enamorat i canviant les preguntes previatge sobre les mesures de seguretat i els índexs de criminalitat pels preus dels habitatges dels barris que més els han agradat. Després d’una visita som molts els que ens imaginem vivint en aquesta ciutat.

Laboratori per a la ciutat

Una de les grans iniciatives que presenta és el Laboratorio para la Ciudad. Sota la direcció de Gabriella Gómez-Mont, és un espai des del qual es proposen solucions creatives a alguns dels grans reptes de la ciutat: projectant-la com una capital creativa i aprofitant el talent del ciutadà. El lab és una àrea experimental, innovadora, creativa i intensament ciutadana, i com a bon laboratori, es defineixen com una àrea estratègica que fa prototips i implementa idees arriscades i metodologies creatives que comparteix amb el govern. Tal com diu Gabriella Gómez-Mont, treballen per experiments, i els primers experiments són ells mateixos.

Escapades

Després d’haver travessat l’Atlàntic i rastrejar Mèxic DF, val la pena descobrir alguns dels molts paratges que ofereix el país. Aquí el Top 4 de les escapades.

HOLBOX

Illa màgica. Salvatge i deshabitada. Autèntica i encara no civilitzada. Cabanyes, carrers sense asfaltar, sorra per tot arreu, peus descalços. Un únic caixer automàtic i els 3 policies amb menys feina del país. L’únic indret per civilitzar de Mèxic que s’ha salvat de l’explotació turística. L’hotel Villas Flamingo, a primera línia de mar i amb 30 cabanyes sense cap tipus de pretensió però amb tot el gust del món, ofereix el lloc perfecte per començar una nova etapa. No són pocs els que hi arriben per uns dies, i decideixen quedar-s’hi per sempre.

SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS I SAN JUAN CHAMULA

A 2.000 metres d’altitud i entre cases multicolors, mercats d’artesania i carrers que semblen un decorat es respira una energia diferent de qualsevol altra part del país. Aquí s’entén l’origen, el perquè i la història idosincràtica del poble mexicà. L’hotel casa Selah, amb només 5 habitacions i regentat per una família que ha convertit una antiga casa colonial familiar en un hotelet de conte, és el millor centre d’operacions per conèixer la zona de Chiapas. Guardeu-vos una setmana per explorar-la. No en voldreu marxar.

TULUM

Primer va ser Eivissa, després Tailàndia i ara toca Tulum. Indret paradisíac, restaurants espectaculars, hotels boutique i hipsters que arriben d’arreu del món per passar-hi les vacances. Veure i ser vist. Festes i socialització. Bells i moderns. I entre tota l’oferta hotelera cal destacar el Papaya Playa Project, que demostra que es pot ser ecològic i sostenible i alhora un hotel de 5 estrelles. Menjar ecològic, plaques solars i festes sonades: les full moon parties que se celebren davant la platja privada de l’hotel reuneixen el bo i millor de cada casa. DJs, productors, dissenyadors no es perden l’esdeveniment de l’any.

MAYACOBA

Oasis a Riviera Maya. Platges blau cel, sorra blanca, manglars densos, naturalesa salvatge, vegetació exuberant. L’entorn perfecte per oblidar-se de tot i tothom. L’ Hotel Rosewood se situa al cor d’unes 650 hectàrees i està envoltat de llacunes i canals habitats per cocodrils. Uns metres més enllà el restaurant Saffron a l’ Hotel Mayacoba ofereix cuina tailandesa passada pel filtre mexicà. Un restaurant flotant i totalment a les fosques et farà trobar amb la immensitat de la natura. Dues adreces que deixen clar que no cal escapar-se a Playa del Carmen (a 10 minuts de la zona de Mayacoba). O fer-ho, per saber que no s’hi ha de tornar.

stats