QUE EM DEIXIN OCUPARl’espai del director del diari on escric és l’única oportunitat que tindré mai de firmar una columna com a directora de diari, em dic. O sigui que em serveixo una copa de vi i provo de creure-m’ho. Avui dirigeixo l’ARA.
Començo a escriure. Des de fa dies que tinc pensada una columna destructiva sobre la degeneració de la festa de Sant Jordi, perquè ja se sap que la columna del dia de Sant Jordi ha de ser una mica original. Hom ha de parlar d’un autor oblidat que no sigui a les llibreries o bé contemplar-ho tot des de la condescendència irònica i desmenjada de l’autor popular però amb prestigi que es mira, amb fascinació (potser sobreactuada), la cua de lectors de Belén Esteban. “Per descobrir els escriptors purs i els escriptors impurs, podeu fer servir un truc infal·lible”, teclejo. “Els purs són fàcils de detectar: sempre estan ofesos. Per detectar els altres, doneu-los a llegir una frase qualsevol: si mouen els llavis mentre ho fan i s’ajuden amb el dit índex, són impurs”. Però els dits no m’obeeixen. Els dits no m’pbdmexst! Em miro la copa. Hòstxgr! Jo m’havia servit vi negre i, ara, hi ha vi blanc. O no? M’havia servit vi blanc i no me’n recordo? “Tenim la millor festa del món”, escric. Però jo no ho volia escriure, això. Sóc una autora maleïda i smstm,xdd5. “Tenim la millor festa del món i, avui, tot i la precarietat laboral i el futur imprecís, tothom fa una treva i surt al carrer. I cadascú de nosaltres es mira els altres com si no en formés part. I és divertit comprovar com els autors vinguts de fora, descarregats en camió ahir a la nit als hotels del centre, es miren la cua immensa de lectors que té l’autor en llengua catalana que firma al seu costat. I és divertit veure com es miren d’esquitllentes el títol del llibre que no para de firmar. I es divertit veure com al final li pregunten: “¿Es en catalán? ”
Ara a la copa torna a haver-hi vi negre. Suposo que sempre hi ha hagut vi negre i que, en realitat, el que passa és que ocupar la columna del Carles Capdevila fa que et fiquis a la pell del Carles Capdevila (amb efectes terapèutics i psicotròpics innegables). De cop, tot ho veus possible, no tens ganes d’estar irritat, ni avinagrat, ni dd,sst456, i ni tan sols gaire irònic. I el dia d’avui et sembla el més bonic del món, grxmbtfs!
