I AQUÍ
Efímers 29/11/2014

Micropoders que fan més ric i divers el país

i
Carles Capdevila
2 min

FA SIS ANYS vaig tenir la sort de parlar en una trobada fundacional de l’Associació de Micropobles. Hi havia una dotzena d’alcaldes voluntariosos, que volien substituir la queixa raonable de “ningú no ens fa cas” per l’actitud emprenedora d’unir-se per reivindicar-se. Ahir, a la que ja era la primera Convenció de Micropobles a Pira (Conca de Barberà), hi havia un centenar de representants, una pila d’alcaldes dels que regalen hores pel bé comú. A Catalunya són 328 els municipis de menys de 500 habitants: representen el 60% del territori però el 2% de la població. La presidenta de l’associació, Maria Crehuet, alcaldessa d’Ordis (Alt Empordà), va retratar el desconeixement del seu món amb l’anècdota d’un dia que van trucar de la Generalitat a l’Ajuntament, ella va agafar el telèfon, i primer van demanar pel cap del gabinet de comunicació, després pel cap de gabinet d’alcaldia, i quan finalment van entendre que havien de demanar que s’hi posés l’alcaldessa els va aclarir que feia estona que era al telèfon. Crehuet va citar Moisés Naím reivindicant els “micropoders” ara que és evident que els grans poders s’enfonsen. Els micropobles són un micropoder capaç de transformar des de la base. Els petits pobles ja han passat el pitjor. El món camina cap al moviment slow, productes quilòmetre zero, qualitat i veritat. I el món connectat ja no fa obligatori viure a la ciutat si busques cultura, educació, salut o segons quin tipus de feines. Cal pressió política per exigir que les companyies els portin banda ampla, un dret imprescindible, cal conèixer millor la seva realitat i convé assumir que el nostre és un país divers i complex, ric en contrapoders que l’equilibren.

stats