Mig segle de vida d'una icona de Barcelona

BARCELONA.Uns 500 convidats van assistir el 20 de setembre del 1962 a la inauguració de l'edifici d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya. La premsa de l'època es va fer ressò que aquells grans magatzems de deu plantes que obrien les portes al cor de Barcelona tenien 900 esglaons d'escales mecàniques, una novetat que va atreure l'atenció de ciutadans encuriosits. A la capital catalana hi havia altres espais comercials, com Can Jorba, però aquella novetat comercial va transformar per sempre més el paisatge del centre de Barcelona, perquè no hi havia precedents d'uns grans magatzems amb aquella oferta de consum. El desembarcament d'El Corte Inglés no va generar indiferència, en cap sentit. "A Barcelona, la notícia s'havia pres amb la cautela i la prevenció que implicava l'arribada d'una empresa de Madrid", apunta Jordi Pintó, director de relacions externes i comunicació del grup a Catalunya.

El 1962 Barcelona encara vivia enclaustrada pel franquisme. Entre les autoritats d'aquella inauguració hi havia, per exemple, l'arquebisbe de Barcelona, Modrego Casaus; el president de l'Audiència Provincial, Elpidio Lozano; el comandant de Marina, Antonio Silvar, i el president de la Càmera Oficial d'Indústria, Ramón Par. Al capdavant de la companyia, Ramón Areces, que va voler sintetitzar en el seu discurs la voluntat de la firma de convertir-se en un actor de la vida social de la capital catalana: "Naixem avui a Barcelona i, per això, som barcelonins amb totes les conseqüències", va afirmar Areces. Era el primer pas d'un llarg trajecte.

Expansió empresarial i social

Els 15.865 metres quadrats d'aquell edifici del 1962 ja s'havien duplicat vuit anys després, quan El Corte Inglés va guanyar espai a la ronda de Sant Pere i la cantonada de passeig de Gràcia, i va inaugurar la cafeteria que es va convertir en un mirador privilegiat de Barcelona. Des del 1970, la megafonia de l'edifici va incorporar el català. Amb el temps, arribarien altres ampliacions, com l'última, la de l'any 1994, encarregada al despatx d'Oriol Bohigas, que va ampliar la superfície dels grans magatzems fins als 65.924 metres quadrats. L'expansió també va ser empresarial, sintetitzada amb l'obertura d'Hipercor, la fusió amb Galerías Preciados, la multiplicació dels punts de venda en altres ciutats de la geografia catalana i la creació de vies de negocis paral·leles, com les agències de viatges. Cinquanta anys després de la seva aparició a Catalunya, el grup comptabilitza 8.738 treballadors i compta amb 4.122 proveïdors catalans.

La progressió empresarial va anar acompanyada de protagonisme en la vida social de la ciutat. Per l'escola de sardanes, per exemple, hi han passat 21.000 alumnes des que va iniciar l'activitat el 1978. Però la seu de la plaça de Catalunya, convertida en icona barcelonina, va ser durant molts anys un imant per captar famosos, com Uri Geller i les seves culleres que es doblegaven, una figura de culte a la televisió de l'època. Els reis dels escacs de la Unió Soviètica -Garri Kaspàrov i Anatoli Kàrpov, protagonistes de mítics duels-, també van passar per Barcelona. De fet, a Kàrpov, que era la primera vegada que sortia del territori soviètic, l'empresa li va regalar un vestit perquè la seva presència davant de la premsa fos més elegant. Avui se celebra mig segle de vida d'un edifici que també ha escrit la història de la ciutat.