A Montoro li han plogut els calbots per barrejar cas Pujol i procés. I ell encantat, perquè pendents d’això no hem mirat altres coses que en un país normal podrien complicar-li l’existència política. Però Espanya és un país tan normal que el ministre d’Hisenda del partit que ha pagat les obres de la seva seu amb diner negre dóna carnets d’honestedat en seu parlamentària. El mateix país, per cert, on el partit que governa amb majoria absoluta ha vist imputats els seus últims quatre tresorers i en té un a la presó. I el mateix on l’exmonarca i l’amo del banc més important també han tingut “herències” a Suïssa. Ei, i això no és un “i tu més”, sinó que és un “lliçons de segons qui, poques”.
I de quines complicacions polítiques de Montoro parlem? Doncs de les derivades de malparlar de persones que ja han regularitzat uns diners pagant una multa. Tenir diners fora és lleig? Molt. I, miri què li dic, en alguns casos és il·legal, però un cop pagues per “blanquejar-los”, tema mort. Almenys amb Hisenda. Després veurem d’on van sortir els calés del compte andorrà, si pel mig hi ha o no hi ha temes de corrupció i en farem el judici polític, però això no és competència del ministre d’Hisenda i menys al Congrés. Tret que Montoro sàpiga coses que nosaltres no sabem. Si és així, les hauria d’explicar, perquè estaríem parlant de coses que entrarien al terreny dels serveis d’informació. I si Montoro té accés a aquests informes, ens hauria d’explicar per què, ja que tinc entès que ell no és el ministre de l’Interior, oi? Ni tampoc és el cap del CNI, oi? Bé, però Espanya és un país tan normal que vés a saber...
