Montserrat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsHi ha un Montserrat que tothom coneix: el Montserrat dels nuvis que encara duen les ninetes mig aombrades de la vergonya i de la por d’aquell gran misteri de la primera nit; el Montserrat dels gallinaires i dels carnissers que van a xalar-s’hi per la Setmana Santa; el de la gent que al pic de l’estiu hi fa una vuitada d’esbarjo i de devoció; el dels personatges d’òpera bufa i dels forasters més o menys representatius als quals volem obsequiar amb una bella forada; el d’aquells que surten a provar l’auto nou de trinca; [...] el dels devots de la Moreneta i el dels que li duen presentalles; el dels turistes que no deixen res per verd; [...] Cap al tard tothom compareixia a l’església a escoltar la Salve i deixar brollar dels ulls una llagrimeta d’entendriment bo i sentint cantar el Virolai als escolanets; aleshores Montserrat tenia l’encís i la idealitat d’una ventura viscuda fora del món, però d’un món felicíssim, sense penes ni cabòries, al marge de les hores tristes de la rutina de cada dia. Una anada a Montserrat, quan jo era un vailet, tenia l’emoció d’un episodi transcendental que el cap de casa curava d’enregistrar-lo en el llibre de memòries de la família [...] Ara tot això va perdent, si no ho ha perdut del tot, la seva commovedora ingenuïtat, el seu adorable vuitcentisme, la seva pura essència menestral i el seu agre catalanesc. [...] Però, al dessota de l’esclofolla llampant d’aquest Montserrat de revista de pa sucat amb oli, hi ha el veritable Montserrat, un Montserrat ferreny i palpitant de braó, si bé, ara com ara, agemolit místicament en l’esperança d’uns destins que van covant-se dia rere dia en la seva sina gegantina, amarada d’eternitat i avivada de possibilitats magnífiques. [...]