“Si ahir desvelàvem que el Petit Nicolás, valent-se de la seva amistat, va mediar perquè Jaime García-Legaz [secretari d’estat de Comerç] rebés dos empresaris al ministeri d’Economia, avui informem d’una situació encara més comprometedora”. D’aquesta guisa tan interessant arrenca un editorial d’ El Mundo que té com a objectiu forçar la dimissió de García-Legaz pels seus vincles amb el gran impostor. Cal tenir en compte que un indicador de la influència i poder d’un diari és la quantitat i qualitat de dimissions que pot provocar (el diari ARA, per exemple, ha demanat la dimissió de Jorge Fernández Díaz en tres editorials amb un resultat perfectament descriptible). I quina és aquesta “situació comprometedora”? Doncs dues reunions amb responsables de l’Ajuntament de Madrid en què, atenció, el Petit Nicolás va ser present. El diari conclou: “Ha arribat el moment en què la imatge de García-Legaz afecta negativament el govern. Ell mateix ha d’actuar en conseqüència”. El tic-tac de la dimissió ha començat a sonar. Si El Mundo de Casimiro García-Abadillo no és capaç ni de fer caure un secretari d’estat voldrà dir que ja no és el mateix d’abans.
Al racó de pensar
MANUEL CRUZ
ARTICULISTA D’‘EL PAIS’
“La seqüència queda així completada: un és realment el que imagina i després reclama el reconeixement del que ha imaginat. El retorn a la tribu disfressat de postmodernitat: pur pensament màgic”
