Recorden els numismaquis? Així vam convenir a batejar aquells independentistes que s’havien fet fabricar pseudoeuros i que El Mundo descobria al febrer en una crònica plena de salsa brava, amb perles com: “Així d’emboscats es mouen la vintena de numismàtics catalans, o això diuen, que lliuren l’últim combat rupturista”. Doncs bé: el diari hi torna, només que ara els numismaquis operen des del poder. “El govern de Catalunya ha acordat l’emissió de milers d’euros falsos”. Així arrenca l’article que dediquen a la fabricació d’uns estoigs commemoratius, amb monedes que s’assemblen als euros però amb estampats propis i motius independentistes. L’intrèpid reporter intenta colar-los en set ocasions. En sis, ho aconsegueix. Per exemple, compra loteria en una caseta de l’ONCE i, un cop ha pagat, desvela l’engany. “El venedor, que té una lleugera discapacitat visual, treu una enorme lupa i s’ho pren com un exercici de formació: «Qué bien lo han hecho los jodidos »”. Només s’han fet 5.000 àlbums, però el diari ho ven com si fos una operació a gran escala per desequilibrar el sistema monetari espanyol destruint el petit comerç de passada. “Tant els independentistes com els numismàtics i curiosos s’han abraonat sobre els euros catalans com si fossin canapès”, diu. La crònica es podria llegir amb humor si no fos que el diari n’arriba a fer l’editorial i suggereix que “pot constituir un delicte” i ho consideren “un nou pas de Mas cap a la desobediència”.
I tot plegat, esclar, té un forat argumental greu: aquestes monedes costen bastant més que el seu valor nominal. A diferència del que suggereix tot l’article, que et col·loquin una moneda d’aquestes et fa guanyar diners. Perquè després vagin dient de la solidaritat catalana.
