A Catalunya hi ha centenars de milers de persones que votarien NO en la consulta. La immensa majoria ahir no van anar a la manifestació de Societat Civil Catalana (per cert, estaria bé que aquesta associació expliqués el seu finançament amb transparència, bàsicament per esvair dubtes i rumors). Per què? Per què la pràctica totalitat de la gent que defensa el NO no se sent convocada a una concentració defensora d’aquesta opció? ¿Els organitzadors de la cosa s’ho han plantejat? ¿Són ells la causa d’una deserció massiva que, a la vegada, deixa orfes milers de catalans que no troben l’espai per poder expressar-se?
¿A veure si és que molta gent favorable al NO vol expressar-lo en una consulta i no entén que qui s’ha quedat en propietat la bandera del NO els impedeixi votar? ¿O potser que la immensa majoria del NO passa vergonya quan veu alguns personatges que se n’han atorgat la defensa? ¿Pot ser que l’actitud agressiva, maleducada, amenaçadora i menyspreadora dels defensors més abrandats del NO provoqui rebuig entre la majoria de persones sensates? ¿Barrejar PP, UPyD i Ciutadans amb Plataforma per Catalunya i elements d’estètica tan estrafolària com la seva ideologia potser molesta, ofèn i insulta la intel·ligència de molta gent? ¿Qui s’ha apropiat la bandera del NO preveu començar a argumentar en lloc d’amenaçar i pronosticar catàstrofes? ¿Pot ser que la societat civil real a favor del NO senti vergonya de qui diu representar-los? Potser responent-se a aquestes preguntes, alguns entendran el fracàs d’ahir, que és el seu, no el del NO.
