Investigadora en temes de gènere i conflicteL’estimat i sempre tan elegant Xavier Melloni, jesuïta de Manresa, ens diu: “Tot allò que impulsi cap a una millor qualitat de l’ésser és digne de ser seguit. La plenitud de tota experiència religiosa autèntica és plenitud que buida. És més plenificant com més desposseeix del propi jo, tant personal com comunitari”. Ho escriu al llibre Escletxes de realitat, que aprofundeix en la reflexió sobre el fenomen de la revelació. Una revelació que emana del Misteri, d’allò més inefable, i que amb el temps es va solidificant amb el que anomenem religió.
Com a societat hem descartat aquestes revelacions, encara que molts ens diguem creients. Sí, les hem descartat, no em pregunteu per què. Melloni ens torna a repetir la dignitat de seguir allò que impulsi una millor qualitat de l’ésser, però nosaltres ens entossudim a demanar la millor qualitat del producte, de la marca, del benestar material. No en sabem més, o això sembla. És un tòpic, ho sé, però tot i així no deixa de sorprendre’m cada any, i més en aquestes dates, la capacitat que tenim perquè ens meravelli allò que no meravella per si mateix, i que precisament per això necessita tots els artificis: publicitat, maquillatge, luminotècnia, banda sonora. Passegem pels centres comercials embotits en tota aquesta pressió de llaços i paper de regal. Comprem i som. Com costa entreveure aquestes escletxes de realitat entre tanta llum artificial!
Però no vegeu en aquestes paraules ressentiment: la distensió, el canvi de rutina, la reunió amb familiars i amics, regalar, sorpreses, menjar, rialles, nens... Malgrat tot, Nadal continua conservant la força d’una trobada. És qüestió de no quedar-nos en el mer protocol, d’aconseguir buidar-lo tant com puguem de l’artifici que no porta enlloc i deixar-hi entrar, ara sí, escletxes de realitat.
