Neus Català

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo fa gaire, el rei Joan Carles I ha fet posar una corona de flors al monument per als republicans de l’Estat espanyol que moriren al camp d’extermini nazi de Mauthausen. És la primera vegada que oficialment ha estat reconeguda l’estada de ciutadans de l’Estat espanyol als terribles camps de la mort, inventats i organitzats per Hitler i els seus col·legues alemanys. [...]. També hi hagué dones deportades. Més d’un centenar que havien deixat Catalunya o altres terres catalanes el 1939 [...] Tenim avui amb nosaltres la Neus Català, pagesa del Priorat, tal com ella s’anomena, que patí la deportació a Ravensbrück després d’haver fet la resistència a França contra els alemanys. [...] -Neus, tu, abans de la guerra, eres jove. ¿Quants anys tenies el 1936? -Vint-i-un anys. -¿Quin projecte de vida tenies aleshores? -Jo volia ser infermera. [...] Quan va començar la guerra, m’estava preparant per presentar-me al concurs de la Generalitat. El 18 de juliol va canviar la ruta de la meva vida. [...] -De tota manera, tampoc no fas accions massa avançades per haver de marxar. Potser si t’haguessis quedat tampoc no t’haurien afusellat... Per què vas marxar? [...] -Quan havia d’entrar a treballar a l’Hospital de Vallcarca, em van venir a buscar, perquè necessitaven noies amb responsabilitat i sentit d’organització per poder portar la feina de les colònies de Premià de Mar, dels nois que havien perdut els pares en els bombardeigs, al front, i que necessitaven cuidados. [...] I vaig passar la frontera el febrer del 1939, amb 180 nens. -Com us va rebre el poble de França? -El primer contacte va ser molt dur; perquè portava tots aquells xiquets i molts eren germans i procuràvem, com que eren orfes, que aquests germans no se separessin mai; a una nena molt petiteta li van sortir uns grans i una infermera, que era una harpia, va dir que era el xarampió i ens la volia prendre. Llavors vaig agafar la nena als braços, el seus germanets al voltant meu, tots els nens fent crits, i me la vaig emportar cap a dins. [...]