El Niño

El Niño és una pel·lícula amb un caràcter tan marcadament guanyador que és gairebé fatxenda: compta amb el bo i millor de l’ star system del cinema espanyol (Tosar, Fernández, López...); en termes industrials, el seu director, Daniel Monzón, val el que val el seu últim producte ( Celda 211 ); té una durada de més de dues hores potser exagerada; ve precedida per una campanya de promoció invasiva... I sabeu què? Ja va bé que sigui així. Perquè, d’alguna manera, El Niño desmunta molts complexos i espanta molts fantasmes del cinema popular espanyol. Les ambicions del film no tenen res a envejar a les d’un blockbuster de Hollywood, però no intenta ser una rèplica esblanqueïda del cinema de consum nord-americà. De fet, intenta tot el contrari: construir un thriller per a tots els públics sobre el narcotràfic a l’estret de Gibraltar des del rigor, la mala bava i un sentit del realisme (grans diàlegs!) que facin més fàcil emparentar aquest film amb les notícies del diari que amb els focs d’artifici i el glamur del cinema d’entreteniment habitual. | Joan Pons

Direcció: Daniel Monzón Guió: Jorge Guerricaechevarría i Daniel Monzón. 130 minuts. Espanya (2014). Amb Luis Tosar, Jesús Castro i Sergi López Per a addictes al ‘narcothriller’