No barregem els refugiats amb els terroristes

El primer ministre francès, Manuel Valls, va declarar ahir que “Europa no pot acollir més refugiats”, més enllà dels 160.000 que la UE s’ha compromès a rebre arran de la crisi humanitària provocada per les guerres al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica. Al marge del debat sobre la capacitat europea per acollir més demandants d’asil, aquesta afirmació és d’una irresponsabilitat absoluta quan encara estem sota l’impacte dels atemptats de París i després de saber-se que algun dels atacants es va fer passar per refugiat per infiltrar-se a Europa. Valls, per tant, cau en la trampa de barrejar refugiats amb terrorisme de manera implícita, i alimenta així el discurs dels partits d’extrema dreta i xenòfobs antieuropeus i antiimmigrants. Segur que des del seu amagatall Abu Bakr al-Baghdadi, líder de l’Estat Islàmic, deu estar molt satisfet.

Precisament hauria de ser al contrari. Els atemptats de París haurien de servir als ciutadans europeus per entendre les causes de la fugida de tants milers de persones de països com Síria o l’Iraq, on l’Estat Islàmic ha establert el seu califat i governa en un règim de terror que practica el salvatgisme més absolut. Qui pot voler viure en un lloc on poden caure bombes en qualsevol moment? ¿En un lloc on una dona pot ser condemnada a morir lapidada? ¿Abandonarem a la seva sort els milers de persones que es juguen la vida per fugir de la barbàrie de l’Estat Islàmic? ¿Estigmatitzarem després les famílies que acollim com a sospitoses de terrorisme?

Els polítics han de vigilar molt la manera com fan servir el llenguatge en moments d’alt voltatge emocional com aquest. No es pot criminalitzar col·lectius sencers per raó de les seves creences o el seu origen. No es pot fer creure a la ciutadania que construint murs a les portes d’Europa es podrà evitar el terrorisme, i ignorar que el jihadisme floreix en barris deprimits com el de Saint-Denis, a París, o el de Molenbeek, a Brussel·les. No es pot, en definitiva, enterrar el projecte d’una Europa sense fronteres internes i desfigurar els valors dels pares fundadors (Adenauer, Monnet, Schuman, De Gasperi), perquè això suposaria la victòria de la barbàrie sobre la civilització.