Els informatius de Cuatro, Telecinco i Antena 3 ens recordaven ahir que havia arribat un dels esdeveniments “ más esperados por todos ”. Es referien (per si sou dels que no l’estàveu esperant) a la desfilada de llenceria de luxe de Victoria’s Secret. Publicitat sense matisos d’una marca de roba que ha sabut convertir-se en fenomen i s’hi ha construït un context de notícia al voltant. Els experts en moda poden considerar que l’esdeveniment és mereixedor de formar part d’un informatiu perquè és una de les desfilades amb més repercussió internacional i per la passarel·la s’hi passegen les models de més renom. Però és innegable que si apareix en els noticiaris de les cadenes privades (i no en els de les públiques) és pel reclam visual que suposen aquesta col·lecció de dones d’una bellesa extraordinària amb molt poca roba i exhibint una sensualitat desbordant.
La notícia es refereix a les quaranta models com a “àngels”, i diu que “ el cielo bajó a la tierra ” i “ los ángeles empezaron a volar ”. Guarneixen la notícia d’una aura de fantasia, carrincloneria i romanticisme. Per descomptat, la veu en off la posen dones, perquè una veu d’home accentuaria massa l’evident masclisme que encobreix aquesta notícia. De fet, a Antena 3 admetien amb admiració (i no pas amb esperit crític) que “ en este espectáculo lo que menos importa son las prendas que llevan ”. El pes de la informació recau en la quantitat de femelles que desfilen, i no en les tendències en roba interior o les innovacions en el disseny. La notícia és un catàleg vivent de dones que s’ajusten a uns estereotips de bellesa inaccessibles per a la majoria. A Telecinco i a Cuatro el súmmum del masclisme coincidia amb l’aparició a la passarel·la d’Adriana Lima i Alessandra Ambrosio. Mentre la càmera les repassava de dalt a baix lluint tangues de purpurina i sostenidors de delicades pedres precioses, la veu en off ens remarcava: “ Por cierto: las dos son madres de dos hijos y fueron las encargadas de lucir las joyas de la firma ”. Ho recalcava com un mèrit extraordinari de les models professionals: tot i parir, no s’han espatllat i poden tornar a funcionar a ple rendiment; són un prodigi de la natura, no com la resta de mares defectuoses que abunden al planeta. La notícia potser té valor informatiu en el món de la moda però el tractament periodístic que rep perpetua la idea del cos escultural femení com el d’un ésser superior a la resta i la maternitat com un defecte que cal superar. Sempre ens quedarà el consol que, com a mínim, les nostres calces es poden posar a la rentadora.
