POSAR-SE UNA DATA ha afegit pressió i dificultats al bloc sobiranista, però, a canvi, el 9-N ja ha aconseguit alguns èxits indiscutibles.
U. Ha demostrat que, malgrat la diversitat dels convocants i la fragilitat de la porcellana del consens, el bloc dels convocants ha acabat sent capaç d’arribar al dia D sense baixes.
Dos. Ha confirmat que l’estat espanyol és una paret que no es mostra flexible ni empàtica ni dialogant en cap escenari dels plantejats, des del referèndum fins a la simple protesta participativa.
Tres. Ha permès que mitjans com The New York Times o Bloomberg acabessin fent editorials per defensar el dret a votar dels catalans, i d’altres com el Financial Times per demanar a Rajoy que negociés.
Quatre. Ha provocat un manifest tan important, rellevant i simbòlic com el dels deu intel·lectuals del món encapçalats per dos premis Nobel -Desmond Tutu i Pérez Ezquivel.
Cinc. Ha servit per posar en evidència la fortalesa i determinació del teixit associatiu, de la Catalunya mobilitzada.
Sis. Ha fet sortir les pitjors actituds, amenaces i males pràctiques del govern de l’Estat, que mentre creu que acorrala Mas es va autoacorralant amb una estratègia suïcida, la d’inventar-se corrupció, amb el munt que en tenen de real a casa.
Set. Ha generat algunes crisis en els convocants, i dies de tensió, que ajuden a entendre la dificultat del viatge i a assumir que no serà fàcil ni ràpid.
Vuit. S’ha acabat convertint en un afer de dignitat, de resistència, que permetrà exhibir un cop més el caràcter cívic, alegre i combatiu de la gent de la Via.
I nou. Una data tan simbòlica com la del caiguda del Mur, vint-i-cinc anys després, situa Catalunya a l’aparador mundial i dóna una oportunitat irrepetible de mostrar la voluntat i l’ambició de guanyar-nos el país que volem.
