BARCELONALa pesca de palangre consisteix a llançar des del vaixell una línia de la qual pengen un gran nombre d'hams. La corda pot tenir diverses llargàries, des de pocs quilòmetres fins a 20, i enfonsar-se a més o menys profunditat. En el moment en què els pescadors la deixen anar els ocells marins volen directes cap als hams per menjar-se'n els esquers. Les gavines ho fan a la superfície, però altres ocells com les baldrigues es poden capbussar fins a 20 metres sota l'aigua. En els dos casos el resultat és el mateix: part de les aus moren ofegades en quedar enganxades a l'ham.
"Es va començar a ser conscient d'aquest problema, que és global, quan es va detectar un declivi important de les poblacions d'albatros i es va relacionar amb la pesca de palangre que es feia al voltant de l'Antàrtida", explica Jacob González-Solís, professor del departament de biologia animal de la Universitat de Barcelona i director d'una recerca sobre les captures accidentals d'aus marines pels palangrers de la costa est de la Península. La recerca se centra en bona part a Catalunya, que té la flota de palangrers més gran de la zona, amb unes 60 embarcacions. Aquestes barques solen tenir entre 7 i 15 metres d'eslora i en una operació convencional poden arribar a calar uns 2.000 hams.
Les aus més afectades pertanyen a quatre espècies endèmiques del Mediterrani: la baldriga mediterrània, la baldriga cendrosa, la gavina corsa i, molt especialment, la baldriga balear, que està classificada en perill crític d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. "La mortalitat adulta en aquestes espècies -assenyala González-Solís- és l'aspecte clau i el més preocupant perquè els ocells marins solen tenir una vida llarga amb una maduresa sexual endarrerida i amb poca fecunditat, de manera que si mor un exemplar adult es perd la major part del seu potencial reproductor i la continuïtat de l'espècie es posa en perill".
La recerca es du a terme amb un important treball de camp. Un membre de l'equip, Verònica Cortés, s'embarca periòdicament amb diversos palangrers i anota tots els incidents. L'experiència ha revelat fins ara situacions diferents. En un sol dia s'han arribat a detectar captures massives de més de 100 baldrigues, però en la majoria no ha passat res.
Els mesos de maig i juny és quan hi ha més captures no desitjades. Coincideix amb un moment en què no hi ha pesca d'arrossegament. Aquest tipus de pesca utilitza una tècnica poc selectiva que consisteix a arrossegar una xarxa sobre el fons marí per capturar diverses espècies d'animals marins. Els que no tenen interès comercial són descartats i els pescadors els posen a l'abast dels ocells. Per aquesta raó baixa la necessitat de les aus de buscar més aliment en altres indrets com poden ser els vaixells de palangre. Aquest és un factor rellevant, però no l'únic, que influeix en les captures accidentals, que també s'expliquen per la urgència que tenen els ocells d'alimentar les cries i pel seu comportament gregari.
La recollida de dades està en ple desenvolupament. Va començar el 2010 i acabarà el 2014. "Aleshores sabrem quina és la magnitud real del problema i podrem començar a mitigar-lo amb diferents estratègies", apunta Cortés.
Les solucions són conegudes. Una consisteix a reduir al mínim possible el temps que els esquers estan disponibles per als ocells, fent que el palangre s'enfonsi més de pressa mitjançant l'addició de pesos a la línia. Una altra opció és restar atractiu als esquers utilitzant peix triturat en lloc de peix sencer.
També s'ha pensat a canviar l'estructura del vaixell per calar el palangre des de dins, així els ocells no tindrien accés als esquers. Aquesta seria la solució més efectiva, però també la més cara. Altres fórmules passen per establir limitacions al palangre durant les èpoques de més probabilitat de captures o habilitar àrees protegides. "Les estratègies hauran de ser específiques a cada regió perquè els vaixells, els mètodes de calar i les aus són diferents", conclou González-Solís.
