Efímers 07/09/2015

Oda a la fusta

És el material fetitxe dels dissenyadors i la seva naturalitat s’ha convertit en un contrapunt dins l’univers artificial del sector de la moda

Maria Almenar
4 min
Oda a  la fusta Els detalls  de Miriam Ponsa

BarcelonaFusta, fusta i més fusta. Aquest material orgànic i biodegradable és la nova sensació en el sector del disseny i, de mica en mica, s’està convertint en la primera matèria de molts complements de moda i accessoris de decoració. No és estrany que la fusta hagi quallat en la nova fornada de creadors catalans. Valors com l’autenticitat, la puresa, l’artesania i el medi ambient han seduït uns dissenyadors que, a través de les seves marques, han volgut combinar l’ètica amb l’estètica d’aquest material. Més enllà de la funcionalitat, la fusta marca un punt d’inflexió en l’actual univers tecnològic i sintètic. Torna a connectar amb la natura i sedueix milers de seguidors de la tendència ecosostenible. Aquestes són algunes iniciatives made in Barcelona que trenquen motlles.

Ulleres

Potser les heu vist a la platja, als (nombrosos) festivals de música, a les terrasses estiuenques o a les cues de les food trucks. Són les ulleres de Palens Barcelona. L’ invent és d’Òscar Palencia i la idea va sorgir ara fa tres anys després d’un viatge a l’Índia, on va veure en un mercat unes ulleres de plàstic que imitaven la fusta. “Hi vaig veure molt potencial, perquè representava una idea innovadora i no hi havia competència al mercat”, assegura l’Òscar. L’esperit emprenedor li ve de família, i després d’un procés d’aprenentatge, i amb una inversió ajustada en maquinària, va tirar endavant un primer taller artesanal al garatge de casa seva, a Alella. Sortosament, el negoci va quallar i actualment la marca s’ha consolidat amb una botiga pròpia a Badalona i mig miler de punts de venda distribuïts arreu del món. Per mantenir l’interès, l’Òscar continua investigant amb nous materials com l’acer quirúrgic recobert de pedra, l’acetat i altres combinacions que permetin que la fusta continuï tenint presència, “perquè no deixa de ser l’essència de la marca”, referma l’Òscar.

Rellotges i fundes

El temps pot ser de fusta? Evidentment no, però Enoc Armengol va voler dedicar part de la seva experiència com a dissenyador industrial a tirar endavant MAM Originals. Crida l’atenció la primera col·lecció de rellotges elaborats amb aquest material. “Són lleugers, no produeixen al·lèrgies i es mantenen sempre a una temperatura neutra”, destaca l’Enoc com a principals avantatges. La fusta també és present a les carcasses dels mòbils, com els que elabora Palila a partir de recursos naturals certificats. “Ens assegurem sempre de treballar amb fusta que compleix totes les normes”, remarca Ariel Kisielnicki, responsable de la marca. Per cert, les fundes només són compatibles per a dispositius iPhone.

Barrets i corbates de llacet

La fusta també sedueix altres complements elaborats tradicionalment amb teixit. És el cas, per exemple, dels barrets d’Eliurpí i les corbates de llacet de la firma Ataraxia. “Volia donar un aire més contemporani a l’última col·lecció”, assegura la dissenyadora Elisabet Urpí, que per primera vegada s’atreveix a crear un capell d’aquest material “tan clàssic, noble i natural”. Aquesta jove creadora, amb botiga pròpia al Barri Gòtic, ha aplicat les tècniques artesanals de la barreteria per dissenyar prototips que lliguen a la perfecció amb la resta de creacions de caràcter més romàntic i floral. Aquests carismàtics models s’han presentat amb èxit a París i estaran a la venda a partir de la primavera que ve. D’altra banda, Ataraxia també veu com els seus articles de fusta tenen èxit entre el seu públic. La marca, creada l’any 2013 per Raquel Ares i Alexis Piedrola, ha vist en poc temps com les seves corbates de llacet adornen els estilismes masculins de boda o les cabelleres de les noies que opten per utilitzar un accessori com un passador de cabell. “Reinventem el complement experimentant amb altres materials”, argumenta l’Alexis, que també posa èmfasi en la personalització de cada producte segons les exigències del client.

Retorn als orígens

La fusta sempre ha estat present en el mobiliari per a la llar. Després de la dèria del disseny nòrdic, l’esperit industrial o l’estètica vintage, viu una segona joventut amb una nova onada d’objectes minimalistes de línies pures. És l’aposta de la marca Denoe Design dels dissenyadors María José Calderón i Noé Miralta. “Tenim cert favoritisme per la fusta i la combinem amb altres materials antagònics per obtenir el contrast”, reconeixen. Entre els productes més sol·licitats destaquen l’hamaca MAKA i la làmpara NUUS, formada a partir de quatre llistons de fusta i nusos de corda. Un altre projecte que està agafant volada és l’editora de mobles AOO, d’Oriol Villar i Marc Morro. Establerta a Barcelona des del 2013, aquesta botiga taller és un punt de trobada de dissenys fets al país, de fabricants locals i artesans amb reconeixement internacional. Les peces comercialitzades són majoritàriament de fusta i remeten a la singularitat d’aquest material pel que fa a l’olor, la calidesa i el tacte. La Pepi, el Pepitu, la Pepita, el Pepe... tots els objectes dissenyats -de noms singulars- són quotidians, estructuralment senzills, funcionals i anònims. Bàsics que no són fruit d’una tendència passatgera. “L’ànima de les coses no pot estar regida per la moda, crec que és quan t’equivoques”, conclou Marc Morro.

Els detalls de Miriam Ponsa

“Sóc una enamorada de la fusta, em captiva la seva austeritat i el seu vincle amb la natura”. És una declaració d’amor de Miriam Ponsa a aquest material “resistent i agradable de treballar”.

La fusta és, per a la dissenyadora manresana, part de la seva essència com a creadora, i en cada col·lecció l’hi fa ser present en petites dosis, suficients per complementar les seves peces de roba, que estan caracteritzades per la passió de Ponsa per l’artesania, les antigues tècniques de teixidura, el respecte per la natura i els materials purs i orgànics.

La fusta apareix especialment en el calçat, on ocupa el revestiment que separa la persona del terra. “El fet que sigui un material canviant i que s’impregni d’història en forma de ferides i senyals visibles el fa molt interessant”, sentencia la creadora.

stats