Ozonoteràpia, un tractament en alça

“En els últims anys ha crescut la demanda de la societat de guanyar qualitat de vida sense passar pel quiròfan”. Així s’expressa el doctor Oscar Ares, de la unitat de traumatologia regenerativa de la Policlínica Barcelona, que assenyala l’ozonoteràpia com una bona solució en aquest sentit. L’administració de gas ozó (O) a l’organisme amb finalitats terapèutiques, ja sigui com a tractament únic o teràpia complementària, és una pràctica cada cop més estesa entre els professionals de la medicina. “Per les seves propietats, podem utilitzar-lo per tractar diferents tipus de patologies”, explica la doctora Gloria Rovira, directora de l’Institut Català d’Ozonoteràpia -el primer creat a Espanya el 1987- i vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Ozonoteràpia.

El poder desinfectant, analgèsic i antiinflamatori de l’ozó el fa efectiu per combatre casos d’artrosi, úlceres, retards en la cicatrització, complicacions en la diabetis, fibromiàlgia i dolors d’esquena, entre d’altres. El gas es prepara en el mateix moment del tractament en un generador i en la majoria dels casos s’infiltra a la zona del cos a tractar. Més enllà del seu poder curatiu, Ares subratlla la capacitat de l’ozó d’“evitar el procés d’envelliment corporal”, de manera que també s’utilitza amb finalitats estètiques.

“És un tractament amb grans beneficis i molt poques complicacions”, diu el doctor, i Rovira apunta que “a diferència d’altres tractaments no té cap efecte secundari”. Tampoc té contraindicacions, a excepció de casos d’embaràs o hipertiroïdisme. Tot i que són relativament pocs els centres de l’Estat amb unitats dedicades exclusivament a l’ozonoteràpia, Rovira creu que el tractament acabarà formant part de la cartera de serveis de la Seguretat Social. Assegura que “és una teràpia d’èxit i molt segura”, i afegeix que alguns tractaments són més econòmics si es fan amb ozó. A continuació, repassem algunes de les principals aplicacions de l’ozonoteràpia.

Artrosi de genoll

Injecció d’ozó com a complement dels fàrmacs antiinflamatoris

L’artrosi de genoll és una malaltia degenerativa de les articulacions que afecta més del 10% de la població de l’Estat, especialment les dones. El risc de patir-la creix amb l’edat, i els seus símptomes són el dolor als genolls en començar a caminar, pujar o baixar escales o després d’haver estat caminant una estona. La lesió no només afecta el cartílag, sinó que els ossos, tendons i lligaments també experimenten trastorns. La doctora Rovira explica que el tractament recomanat per combatre aquest tipus de patologia passa pels antiinflamatoris, però deixa clar que es tracta d’una malaltia crònica i que la tendència, amb el temps, hauria de ser la disminució dels fàrmacs. “Encara que en una primera fase el tractament ha de ser mèdic, l’ozonoteràpia és una solució molt eficaç per tractar la inflamació i els dolors, sense necessitat de cirurgies ni de prendre medicaments”.

L’administració intraarticular d’ozó al genoll del pacient (01) redueix els símptomes de l’artrosi i la incapacitat funcional a curt i mitjà termini després d’unes cinc sessions. En el cas de les persones més joves, el tractament va encaminat a reduir el dolor, però també a frenar el deteriorament articular.

Hèrnia discal

Tractament mínimament invasiu amb un èxit del 75%-85%

El sobrepès, les males postures, els moviments violents o l’aixecament de pes de manera incorrecta poden provocar el debilitament i lesió dels discos intervertebrals, el que es coneix com una hèrnia discal (02). Es pot manifestar en forma de lumbàlgia o ciàtica, entre altres síndromes, i es pot presentar a qualsevol edat -amb més incidència entre la població d’entre 30 i 55 anys.

“Abans quan es detectava una hèrnia discal s’enviava de seguida el pacient al quiròfan, però ara es fa un tractament farmacològic de 6 setmanes”, explica Rovira. Com passa en el cas de l’artrosi, l’ozonoteràpia és complementària, i està recomanada per a les persones que no milloren amb la medicació o que amb el temps tornen a patir una hèrnia. “El procés és una mica més complex perquè s’ha de fer a quiròfan i sota sedació”, matisa la doctora. Tot i això, es tracta d’una tècnica “mínimament invasiva”, basada en infiltracions d’ozó a la musculatura que hi ha al voltant de la columna vertebral i injeccions dins del disc vertebral. Els enzims antioxidants de l’ozó combaten la inflamació del nervi, i la seva acció analgèsica fa disminuir la contractura muscular que s’activa per protegir la zona herniada. “En el 75%-85% dels casos millorem la situació del pacient sense que s’hagi d’operar”, assegura Rovira. Després de les intervencions, es pot tornar a la vida activa de manera precoç.

Vaginitis

Les propietats antisèptiques de l’ozó eradiquen els gèrmens

La picor o el dolor en orinar o durant les relacions sexuals són alguns dels símptomes de la vaginitis o inflamació dels teixits vaginals. Aquesta patologia afecta un 50% de les dones de 25 anys i un 75% de les premenopàusiques. El risc de patir-la s’incrementa a l’època d’estiu, amb factors com la calor, la suor i els banys a les piscines. També pot aparèixer com a conseqüència de l’estrès, l’ús de roba ajustada o un nivell baix de les defenses.

L’eficàcia dels medicaments i les cremes per reduir la inflamació no evita que entre un 5% i un 8% dels casos la malaltia esdevingui crònica. Rovira destaca l’ozonoteràpia com una manera d’evitar aquesta situació. Per les seves propietats antisèptiques l’ozó té la capacitat d’eradicar els gèrmens que causen la patologia.

El gas s’insufla per via vaginal sense necessitat d’anestèsia i el tractament és indolor. La teràpia no requereix cap preparació prèvia i només està contraindicada en cas d’embaràs. Això sí, el nombre de sessions, de 10 a 15 minuts, dependran de cada pacient.

Lesions esportives

De la reducció d’inflamacions a la cura i cicatrització de ferides

“Sovint sentim a dir que els jugadors de futbol lesionats han sortit al terreny de joc infiltrats per poder jugar”, diu Gloria Rovira. En la major part dels casos, segons explica, aquestes infiltracions es fan a base de corticoides, molt limitats en pacients hipertensos o diabètics. Aquesta situació es pot superar mitjançant l’ozó, que no presenta contraindicacions ni efectes secundaris.

L’efecte analgèsic i antiinflamatori de l’ozonoteràpia permet alleujar el dolor i disminuir la inflamació de les lesions esportives més freqüents, causades per una mala realització dels estiraments, un ús inadequat dels equipaments, una deficient condició física o un excés d’exercici. El tractament està especialment indicat en els casos en què la situació no millora després del repòs, medicació o rehabilitació. Algunes de les lesions esportives que es poden tractar mitjançant la infiltració d’ozó són les de genoll, les sobrecàrregues a l’avantbraç (03) -conegudes popularment com a colze de tenista o de golfista- o la tendinitis a l’espatlla. La doctora també destaca la utilitat de l’ozonoteràpia tòpica per accelerar el procés de curació i cicatrització de ferides.

Fibromiàlgia

Teràpia contra el dolor i la sensació de cansament

La fibromiàlgia és un tipus de reumatisme que es caracteritza pel dolor crònic als músculs, lligaments i tendons, i que produeix al malalt una sensació de cansament i fatiga, alteracions del son i mal de cap (04), entre altres símptomes. Afecta unes 800.000 persones de l’Estat, el 80%-90% de les quals són dones entre els 30 i 50 anys. “Aquest tipus de patologia no té un tractament específic ni es pot curar”, explica la doctora Rovira.

Més enllà dels medicaments -des d’analgèsics a relaxants musculars o antidepressius-, el tractament amb ozó actua contra la inflamació si s’aplica sobre els punts de dolor. Les infiltracions se solen combinar amb l’autohemoteràpia (5), una tècnica que consisteix a extreure sang del pacient per tornar-l’hi a infiltrar barrejada amb ozó: “L’objectiu és que l’oxigen arribi millor a les cèl·lules de l’organisme i que la sensació de cansament disminueixi”. La doctora deixa clar que l’ozonoteràpia és tan sols una teràpia complementària. El malalt ha de poder comptar també amb suport psicològic o psiquiàtric, així com de nutricionistes o fisioterapeutes.

Tractament antiedat

L’ozó frena l’envelliment del cos i millora la qualitat de la pell

El doctor Ares destaca la capacitat de l’ozó de crear mecanismes antioxidants que fan que el cos “no envelleixi i es regeneri”. És per això que, mitjançant l’autohemoteràpia, l’ozó també s’utilitza en tractaments antiedat. “Hi ha gent que prefereix el bòtox, però té un efecte temporal i les arrugues tornen a aparèixer. L’ozonoteràpia fa que la pell tingui més qualitat i que l’efecte duri més ”, diu, però adverteix que els resultats a nivell visual “no són immediats”. L’estil de vida de la persona determinarà el nombre de sessions necessàries.

Els orígens: la Primera Guerra Mundial

L’ús de l’ozó amb finalitats terapèutiques es remunta a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Encara no s’havien descobert els antibiòtics i els soldats utilitzaven la concentració d’aquest gas a l’interior de bosses per netejar i desinfectar ferides de guerra, minimitzant així el risc d’amputació de braços o cames. Tot i això, el caràcter corrosiu i agressiu de l’ozó en contacte amb materials com la goma -amb què estaven fetes les bosses- en van fer impossible l’expansió de l’ús mèdic. Va ser amb l’aparició dels plàstics durs quan es van poder crear generadors artificials d’ozó, que també barrejaven i dosificaven les quantitats necessàries d’oxigen. Els tractaments d’ozonoteràpia, tal com es coneixen avui, van néixer a Alemanya, des d’on de mica en mica s’han anat internacionalitzant. Primer en països com Àustria i Suïssa, on ara es practiquen de manera habitual. Però també van tenir èxit entre països com França, Itàlia, Rússia i Cuba, que buscava tractaments mèdics propis per vèncer l’aïllament internacional. Amb el temps s’han creat nombroses societats nacionals dedicades a la difusió i l’estudi de l’ozonoteràpia -a Espanya n’hi ha dues-, i periòdicament se celebren congressos centrats específicament en aquest tractament. El 2010 es va crear l’Internacional Scientific Comittee of Ozonetherapy.