20.56 hores del 9 de novembre del 2014. El Gobierno decideix explicar al món la seva postura sobre la votació il·legal perpetrada per una minoria minoritària de catalans colpistes que ni són catalans ni res. Aquesta és la seqüència dels fets.
“Paaaaaco!!! On coi ets? Va, que el ministre surt a parlar d’aquí 4 minuts. Prepara una sala. Com que quina? Qualsevol. No, home, el vàter no, que la rajola brillarà. Escolta, per cert, cal que sempre portis un escuradents a la boca? I cal que estigui tot rosegat? I cal que te’l vagis passant de banda a banda de la comissura usant la llengua a manera de palanca? I pots apujar-te els pantalons, que estic fart de veure’t la regatera quan t’ajups? I aquesta pudor que et fa l’alè, barreja resseca de ferum de conyac barato i sobredosi d’all... I, Paco, una coseta. Em sembla bé que facis el menú al restaurant del teu cunyat perquè et surt gratis, però pots dir-li que instal·li un extractor? O, mira, fins i tot que de tant en tant canviï l’oli de la fregidora. És que si no, Paco, saps què passarà?, que el dia que vulgui fer-ho l’haurà de treure tallant-lo amb un ganivet com si fos pa de fetge. Però bé, el que dèiem. Avui és important donar una bona imatge perquè el món ens estarà mirant. O sigui, posa un micro que estigui bé. I el cable, aquest cop, si pot ser, que no estigui pelat. Què dius? Ah, que com has d’aguantar el micro... Doncs amb un peu. Ah, que el que tenim no encaixa amb el micro bo. Doncs falten 30 segons per sortir. Què fas, Paco? No, Paco, ni se t’acudeixi lligar-lo al peu amb dos trossos de cel·lo. Paaaaaco!!! Noooo!!!”
