CRÍTICA TV
Efímers 29/06/2014

Pares a canvi de cent mil euros

i
Mònica Planas
2 min

Telecinco va estrenar dijous el reality que ha de compensar el sotrac de la cadena per haver-se quedat sense la roja competint en el Mundial. Però de moment les dades d’audiència són fluixetes. Ex ¿Qué harías por tus hijos? és l’adaptació d’un format d’una tele israeliana en què parelles divorciades han de competir entre si per emportar-se cent mil euros, que seran, només, per als seus fills. Així que tots els pares del concurs estan davant les càmeres dient allò de “ Yo por mi hija haría cualquier cosa ”, “ Esto lo hago por la Vane ” i “ Va por ti, Cristian ”. Els nens (que de moment no surten) són l’excusa. Qui s’ha inventat el programa és una ment maquiavèl·lica: fer cooperar parelles desavingudes en favor d’un bé comú és dramàticament potent. La primera prova, senzilla, ja deixava entreveure els merders que vindran. Els donaven una maleta molt petita que havien de compartir encabint-hi els objectes personals de cadascú. Discussió assegurada, que és el que busca el programa. Constants motius de conflicte que obliguen l’espectador a posicionar-se i, així, enganxar-lo.

Però com a digne programa de Mediaset es repeteix la perpetuació d’uns rols caducs de parella i una exposició d’arguments masclistes. Quan explicaven els motius del divorci, un dels marits teoritzava per què va ser infidel fent una metàfora sorprenent: “ Es como cuando tu coche te gusta pero ya tiene cuatro o cinco años. Y ves un coche nuevo recién salido de la casa y a lo mejor es peor que el tuyo pero la apariencia es mejor. Y hasta que no te si entas dentro y lo pruebas no te das cuenta que es mejor el que tenías antes ”. Un altre es queixa que els problemes van arribar quan la dona va voler progressar professionalment: “ Ahora vas de diva. Tú lo que no tendrías que haber hecho es ponerte a estudiar ”. Un altre ex, despistat, conclou: “ Las mujeres son como las mantis. Te chupan toda tu vida y después te ti ran ”. El nivell és aquest, tant d’ells com d’elles. “Y o siempre me he ocupado de la casa ”, “ Es que yo soy muy celosa ”, “ La culpa la tiene su madre ”... són els arguments de les exdones. Ara, junts, han de completar proves límit. Criden els noms dels fills mentre pengen d’una corda per recordar que ho fan per altruisme paternal, però obliden que la canalla no és això el que necessita dels pares. Alguns participants estaven més disposats a saltar al buit en un programa que a llegir un conte cada nit als nens. Tothom faria qualsevol cosa pels seus fills, però n’hi ha que només se senten motivats a fer-ho si hi ha cent mil euros de premi i l’exhibicionisme de la tele pel mig.

stats