L’EDITORIAL
Editorial 18/12/2014

Pas històric per reconciliar Cuba i els Estats Units

El fracàs del bloqueig econòmic de l’illa obligava a obrir una nova etapa de col·laboració

2 min

Unes complexes negociacions per l’intercanvi de presoners van desembocar ahir en l’anunci d’un acord històric entre els Estats Units i Cuba per restablir les relacions diplomàtiques, suspeses des de l’any 1961, just abans de la fallida invasió de la badia de Cochinos ordenada per l’administració Kennedy. Al llarg de 18 mesos, i amb la mediació del Canadà, on han tingut lloc la majoria de reunions secretes, i del papa Francesc, responsable de l’impuls final, delegacions dels dos països han trobat el desllorigador per començar a acabar amb l’últim vestigi de la Guerra Freda a Amèrica: l’embargament econòmic de l’illa caribenya.

Tant Barack Obama com Raúl Castro han demostrat el grau d’audàcia necessari per prendre decisions arriscades i que poden ser incompreses per una part de les seves respectives opinions públiques. És cert que Obama pot adduir que el bloqueig ha sigut un dels principals fracassos de la política exterior nord-americana, ja que ha reforçat internament el castrisme, que amb el seu discurs victimista i el control ferri de la societat ha vist desfilar una desena de presidents nord-americans. Al final, l’únic efecte del bloqueig ha sigut la ruïna econòmica de l’illa i la degradació de les condicions de vida dels seus habitants. La teràpia de l’obertura econòmica i comercial pot arribar a ser molt més efectiva per assolir la democratització de l’illa si es combina amb una política intel·ligent de suport als sectors renovadors del règim. La mà dura dels sectors més aferrissadament anticastristes ha fracassat. Ara cal obrir una nova etapa.

A Obama se li gira molta feina. Ha d’aprofitar al màxim les prerrogatives presidencials per desmuntar tot el complex legislatiu en què se sustenta l’embargament, començant per la llei Helms-Burton. Per la seva banda, Raúl Castro ha de fer passos decisius per permetre la concurrència partidista i acabar amb l’estat d’excepció militar permanent en què ha viscut la societat cubana l’últim mig segle. El d’ahir ha de ser el primer pas de molts altres que permetin la convivència pacífica i normalitzada de dos països amb molts lligams històrics i interessos comuns.

stats