Després de la gran manifestació de dijous passat era lògic que la premsa espanyola es preguntés: i la culpa de qui és? El País es remunta a l’octubre de l’any 2005 per reproduir un sopar a l’ambaixada portuguesa a Madrid en què José Bono, llavors ministre de Defensa, li diu a Maragall que ha enganyat el PSOE demanant suport a l’Estatut i que aquest pas obrirà les portes a la secessió. La cirereta la posa Rodríguez Ibarra, que els diu a Maragall i a Jordi Pujol, també present: “Menys corrupció i més solidaritat” (feia poc de l’episodi del 3%). Curiosament, a El Mundo Casimiro García-Abadillo també culpa Maragall de la situació actual de Catalunya però almenys té l’encert de criticar també la recollida de firmes del PP contra l’Estatut. Perfecte, ja tenim culpable (i no hem de fer autocrítica!) i l’hem assenyalat públicament. Llàstima que Maragall no es pugui defensar perquè segur que tindria una versió molt interessant per explicar. Segurament podria explicar coses sobre els enganys de la negociació de l’Estatut, com se’l va apartar i humiliar per pactar amb Mas, etc., etc.
Per pensar-hi
JOHN CARLIN
ARTICULISTA D’’EL PAÍS’
“No hi ha dubte que, pel que fa als valors socials i polítics, Escòcia és diferent. Els repel·leix el model de capitalisme salvatge simbolitzat avui per Londres, amb Nova York, la gran capital financera del món”
