Aquest diari va néixer fa poc més de quatre anys per fer un periodisme aprofundit, incisiu quan calgués, respectuós en les formes. Hem volgut tenir cura sempre de transmetre informacions i opinions -per molt dures i contundents que siguin de vegades- amb un to amable, elegant, rigorós. Hem defugit l’estridència. Hem buscat també la cara positiva de l’actualitat. Entenem així la llibertat d’expressió i la responsabilitat que comporta. I per això ens sentim identificats amb el llegat de Jaume Perich, mort avui fa vint anys, un humorista gràfic que va saber imprimir a la seva obra quotidiana la força de la denúncia amb la tendresa de la mirada.
Com recordem avui, el Perich demanava que respectessin el seu dret a no respectar res, però ell quasi sempre sabia trobar el to just per dir les coses sense realment ofendre, respectuosament. Identificat amb els més indefensos, s’enreia de tot, començant per si mateix i per la premsa. Tenia, esclar, les seves fixacions ideològiques, les seves fílies i fòbies, però les mostrava honestament. El periodisme en realitat és això: rigor i honestedat sense amagar el propi punt de vista. Perich, valent i indomable, respectuós des de la irreverència, segueix sent un mestre en la recerca d’aquest difícil equilibri que suposa explicar el món en directe, cada dia, assenyalant víctimes i culpables sense renunciar a la rialla, i buscant alhora el costat simpàtic de la realitat, que també hi és, i que ell feia passar a través del seu gat murri.
Arran del monstruós atemptat contra la revista Charlie Hebdo, avui torna a ser més necessari que mai reivindicar la llibertat d’expressió des de l’humor. A Catalunya tenim una bona tradició d’humor periodístic, amb precedents com Junceda i Opisso, com Tísner i Kalders, o com Cesc i Perich. Afortunadament, gràcies als favors del públic -i contra les temptacions censores sempre latents del poder, sigui públic o privat-, aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies en bona forma, tant a la premsa com a la televisió. N’hem de seguir tenint cura. Cal seguir respectant la seva llibertat de ser poc respectuosos. Perquè, sovint, només l’humor permet dir el que absurdament la correcció política tenalla. Sí: el bon humor connecta amb la nostra humanitat profunda, ens fa més lliures i més persones. I ens obliga a reflexionar, precisament, sobre els límits del respecte a l’altre.
Aquest diari perichià d’avui ens retorna una figura enyorada i estimada, que ens sorprèn per la seva vigència i que ens estimula a seguir fent un periodisme honest amb un somriure als llavis.
