ABANS D’ARA
Efímers 02/09/2015

‘Postals d’Eivissa’. Ciment armat

Article de Polo (Barcelona, 1909 - Buenos Aires, 1942) a L’Instant (17-VII-1935) amb l’opinió del racionalista Rodríguez Arias (Barcelona, 1902-1987). Foto: hotel que va dissenyar a Eivissa (1935).

Irene Polo 1935
2 min
‘Postals d’Eivissa’. Ciment armat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsI, no obstant, Eivissa havia resistit fins ara invasions, dominacions, pirateries i tota mena d’atemptats contra la seva personalitat, herència magnífica dels seus fundadors, conservada des de milers d’anys... L’il·lustre arquitecte Germán Rodríguez Arias, que s’ha fet una casa com una capsa de joies damunt la badia de Sant Antoni, em deia: -Quan jo vaig arribar a Eivissa per primera vegada, l’estiu de l’any 1930, tot estava senceret encara. Pocs peus civilitzats i profans havien tingut la sort de passejar-s’hi. Quan vam baixar del vaixell, els indígenes, amb la boca oberta sota els immensos barrets de sol, ens miraven com nosaltres miraríem, al Prat, l’aterratge d’uns habitants de Mars o de Saturn. [...] Jo estava trasbalsat: les cases i totes les altres construccions de l’illa, pures, masses blanques, geomètriques i necessàries, resultat d’una ciència arquitectònica procedent de la més antiga i profunda sabiduria, significaven per a mi la demostració i la realitat de totes les teories per a la predicació de les quals acabàvem de constituir a Barcelona el Grup d’Arquitectes i Tècnics Contemporanis. Només et diré una cosa: els eivissencs construeixen les teulades amb algues i argila, exactament igual com feien els egipcis fa més de quaranta segles... I exactament com ha fet Le Corbusier en alguns hotelets de Neully i de Pasy, de París. Tot això s’ha perpetuat a Eivissa a través del temps, gràcies a que els nadius s’han bastat sempre a sí mateixos: ells no importen res; només exporten. [...] I ja veus: els contractistes d’obres que vénen d’Amèrica amenacen ara tot això. Col·loquen sacs de ciment armat a tort i a dret; fan grans hotels a la moda de Buenos Aires, xalets a la vora de l’aigua que semblen estacions de ferrocarril... Els pagesos estan enlluernats i omplen de balustrades i columnes modern style les nobles masies blanques. Jo ho vaig voler aturar sol·licitant l’encàrrec de fer inviolable l’incomparable arquitectura local. Però van oposar-s’hi... Ja ho veus!

stats