Encarregarem un pastís gegant -va exposar la matriarca Núria Pocapena-. Amb setanta-cinc espelmetes, que facin flu, flu. El posarem dalt d’un pedestal al mig de la piscina. També llogarem la banda municipal i omplirem el jardí de fanalets i rodelles. Vindran les millors famílies del poble i servirem un càtering d’un exalumne de Ferran Adrià. No hi faltarà de res. Què us sembla?
-Un munt de collonades -va resoldre l’àvia Mercè Pocapena, mentre escurava una copa balloon de ginebra Lobster’s. I, girant-se a un costat, va preguntar-: A tu què et sembla, estimat?
Des de l’altre món, i amb veu espectral, Eudald Pocapena va respondre:
-Els nois i jo no ens vàrem fer matar a les trinxeres per encarregar un pastís amb setanta-cinc espelmetes.
Tanmateix, com que la veu del fantasma de l’avi Eudald només la podia sentir l’àvia Mercè, va ser com si no hagués dit res:
-Iaia -la va renyar Núria Pocapena-, no comenci altre cop amb aquesta història de la veu del iaio. Deixi d’alçar el colze i prengui’s un suc de mango, dona.
-Quins dallons -va remugar Mercè Pocapena.
-Mama, em sembla molt bé el pla de la festa de demà -va intervenir la Marta, la filla-. Segur que aquesta sorpresa ajudarà el papa a arrenglerar els seus xacres.
-Oi que sí? -es va alegrar la matriarca Núria-. A més, segur que també el fa connectar amb el seu animal interior. El professor Aikhebenkhasvingut Rhastramphaladam també ha confirmat la seva assistència.
-Visca! -va aplaudir la Marta- Jo també he convidat les camarades de Nosaltres Pixem Assegudes. Aprofitarem per fer una modesta presentació privada de la nostra campanya, Allibera’t de la teva testosterona. Aviat hi haurà bufetades per fer-se la castració química voluntària!
-Molt bé, filla -va beneir la matriarca-. I no acaben aquí les bones notícies. Vindrà el teu germà Elies. I saps què m’ha dit la teva germana Fàtima? Que no només vindrà ella, sinó que ho farà acompanyada del seu marit Colau, que ha accedit per primer cop en vint anys a abandonar el paller per a aquesta ocasió!
Es respirava un aire de felicitat entre mare i filla. La festa sorpresa del setanta-cinquè aniversari del patriarca Feliu Pocapena seria sonada.
Només una veu discrepava, però en silenci. Després d’ingerir un altre glop, l’àvia Mercè Pocapena va consultar mentalment l’ectoplasma del seu marit:
-Què trobes que hem de fer, Eudald? Aquestes bledes es pensen que amb una festeta amorosiran el carallot del nostre fill Feliu.
-Penso que cal que hi intervinguem -va ulular l’espectre-. I com deien els voluntaris de les Brigades Internacionals, Goodness gracious me!
