Preparats per a l'impost de patrimoni digital?
Doncs no. La dona de Bruce Willis ha negat -a Twitter, on havia de ser?- que el seu marit tingui intenció de demandar Apple per aconseguir el dret de deixar la seva col·lecció digital de música en herència als fills quan marxi d'aquest món. Tot i que probablement Willis, de 57 anys, deu haver comprat molta més música en vinil, casset o CD que en format digital, la suposada notícia va circular dilluns pels diaris online sense que ningú la verifiqués, tornant a posar en evidència el conflicte entre el rigor informatiu i l'interès per aconseguir trànsit amb titulars cridaners. Al final, l'origen de tot plegat és ben ridícul: algú va llegir malament en un article del Wall Street Journal la segona paraula de l'expressió Estates and Wills [Patrimonis i Testaments] i va atribuir a l'actor de cinema d'acció la intenció citada. Si més no, el cas ha tret a la llum un debat necessari sobre el futur de les nostres possessions digitals. No es tracta només de la possibilitat de transferir-ne la titularitat als hereus, dificultada pel vincle entre cada fitxer i la identitat online del comprador, sinó també de si estem comprant realment la música, les pel·lícules i els llibres que descarreguem d'iTunes, Google o Amazon. De fet, quan comprem una novel·la de paper tampoc adquirim el dret de propietat sobre el text -que continua sent de l'autor o del seu editor-, sinó el dret a llegir-lo, però el feix d'arbres morts on ve impresa sí que és nostre.
L'absència d'objectes físics en la cadena digital de distribució només fa més evident la diferència entre contingut i suport. Incidents com el tancament de Megaupload i el d'Amazon esborrant un llibre electrònic (el 1984 d'Orwell, precisament) dels Kindle dels clients que l'havien comprat demostren l'escàs control que tenim sobre un contingut que crèiem nostre. Amb l'enunciat "Quan el teu patrimoni és a Twitter, Flickr i Facebook, quin serà el teu llegat?" ja existeix almenys un llibre: Your digital afterlife , d'Ewan Carroll i John Romano, que examina les implicacions del més enllà digital. Per cert, combinant la mort i els impostos -les dues úniques coses realment inevitables, segons Benjamin Franklin- haurem de començar a témer que la hisenda pública comenci a valorar els actius digitals que anem acumulant per aplicar-los l'impost de patrimoni.
