Va dir-ho dissabte la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría: “Artur Mas ha de reflexionar abans de signar el decret de convocatòria del referèndum del 9-N perquè és el president de tots els catalans”. Per cert, també va dir que Artur Mas és president de la Generalitat gràcies a la Constitució, oblidant (no per ignorància o mala fe sinó a causa de l’estrès de seguir tantes rodes de premsa del seu cap en tants i variats idiomes) que quan els rebesavis dels rebesavis dels que van redactar la Constitució del 1978 mamaven, feia segles que corrien pel món els rebesnéts dels rebesnéts del 1r president de la Generalitat. Bé, però anem a la cosa aquesta de ser el president de tots.
Un president de tots, diu la filosofia Soraya, no pot fer segons quines coses perquè deixaria desemparats els ciutadans que no hi estan d’acord. Perfecte. Però si no les fa, deixa desemparats els ciutadans que sí que hi estan a favor i també deixa de ser el president de tots. O sigui, executi la decisió que executi (un carril bici o una llei de l’avortament), sempre hi haurà algú que no hi estarà d’acord i, per tant, mai serà el president de tots. Llavors, què fem? Que tots siguin com el seu president, que deixa podrir els temes? Passa igual amb la fractura social. Argumenten que una consulta no vinculant (ep, no ho oblidéssim mai això) fa que les famílies es fotin els canelons de Sant Esteve pel cap. Ah sí? Quan qui no vol fer la consulta és, segons la majoria de les enquestes, un 20%, ¿el que trenca la societat és fer el que defensa el 80% de la societat? Segur?
