I AQUÍ
Efímers 16/09/2014

Pressió sobre la parella Mas-Junqueras

i
Carles Capdevila
2 min

DESPRÉS DELS RESULTATS del 25-N, semblava difícil, alguns dies impossible, l’acord entre CiU i ERC, i jo tenia la sensació que s’acabarien posant d’acord. En les setmanes prèvies al consens de la data i pregunta semblava difícil, molts dies impossible, una solució que permetés a tots els integrants del pacte no desdir-se de les frases que havien deixat anar. I jo tenia la intuïció que acabarien trobant la via. No ho escric ara de forma avantatgista per donar-me cap mèrit d’endeví, sinó pel contrari, per afirmar que, pel mateix motiu que les vegades anteriors, penso que es posaran d’acord. No és per informació privilegiada, sinó per lògica. Mas i Junqueras són dos polítics molt intel·ligents i saben que hi haurà d’haver un punt de trobada. És cert que cada cop tot és més difícil, però la fórmula “dono suport al govern i sóc oposició” no era fàcil, i la doble pregunta que deixa tres vies era tan poc òbvia que no l’havia endevinat ningú. Mas i Junqueras es complementen moltíssim, d’una manera que potser ni ells mateixos poden valorar. A alguns dels que sedueix Mas difícilment els convencerà Junqueras. I viceversa. No ho dic en to tremendista, no m’agraden els maximalismes que fan imprescindible algú, pero ara i aquí que hi hagi dos molt bons líders, molt convincents, molt diferents i que sumin, és un privilegi i una sort. És normal que escenifiquin diferències: són diferents i tenen tàctiques diferents. I, abans de l’acord, que cadascú tensi és inevitable. Sí que trobo un risc gratuït, com a parella que conformen, que es diguin coses innecessàries que encallin el debat i la química en petiteses, davant de la grandesa de les decisions que han de prendre.

stats