Mentre, a la sala d’estar, Feliu Pocapena deliberava estratègies de simulació amb el president Pujol, i mentre sota la pèrgola l’àvia Mercè obria una altra botella de ginebra, la matriarca Núria Pocapena, estirada damunt d’un tatami, efectuava els seus exercicis diaris de diafragma. El seu mestre, Arondhatitur Rupijakhamathi (o com és digués), li havia explicat que d’aquesta manera intensificaria la comunicació amb el seu ós formiguer interior. Estava a punt de notar-ne els bigotis quan va irrompre dins l’estudi la seva filla Marta, que, com a bona filla segona, no estava ni massa ben vista ni massa mal vista per la comunitat familiar. Es tenia constància de la seva existència, i amb això n’hi havia prou.
-Mare! -va exclamar la Marta, que als seus quaranta-dos anys acumulava sis divorcis i havia decidit no confiar mai més en cap home-. Com m’alegra veure que et prens seriosament el camí de l’equilibri del teu karma.
A pesar que la matriarca Pocapena no tenia excessiva simpatia per cap de les seves criatures, havia d’admetre que amb la Marta s’hi sentia especialment còmoda perquè totes dues s’avorrien de la vida com en aquella cançó dels Pet Shop Boys. Va respondre:
-Oh, estic fent els exercicis que m’ha recomanat el mestre Arinthapur Rostitdegalldhindi per tal de graduar la intensitat de la llum que emet el meu tercer ull.
-Que bé, mare -va somriure la Marta-. Jo també estic molt contenta perquè a la NPA hem decidit finalment passar a l’acció.
-NPA? -va preguntar la mare, que sincerament no recordava de què li parlava la Marta.
-Mami, el moviment Nosaltres Pixem Assegudes, del qual sóc vocal de la junta directiva, com saps.
-Ai, sí -va dissimular la matriarca-. Disculpa, nena. I dius que heu decidit passar a l’acció?
-Sí! -va exclamar la filla, entusiasmada-. Hem decidit engegar una campanya per redimir els homes de la seva condició de masclistes, opressors, fal·lòcrates, violents i recalcitrants. Per quatre vots a tres, hem arribat a la conclusió que no és que siguin així expressament sinó que és a causa del seu inferior estadi evolutiu. Necessiten reeducació, i amb aquest objectiu farem una campanya.
-Una campanya? -va tornar a preguntar la matriarca Pocapena, mentre pensava en el compromís que havia adquirit amb el projecte de l’institut Nova Pangea, dirigit pel mestre Arindramath Rajoyphodrith.
-Sí -va corroborar la filla-. El lema de la campanya serà “Allibera’t de la testosterona”, i consistirà en una oferta per sotmetre els homes a castracions químiques voluntàries. Així es podran alliberar de la seva agressivitat innata. Ara bé, per descomptat, caldrà finançament.
