Han trigat, però ho han fet. El .Cat, que presenta Ariadna Oltra, abordava finalment el cas Pujol a TV3. Ho van titular Jordi Pujol, el sotrac. Recórrer a l’eufemisme de la batzegada en el títol i apel·lar a l’impacte emocional de la notícia és una manera de no ferir susceptibilitats. La selecció de convidats va ser força efectiva: Ernesto Ekaizer, Joan B. Culla, Francesc Marc-Álvaro, Itziar González, Laia Bonet i Joan Queralt. El programa va començar amb una entrevista a Daniel de Alfonso, cap de l’Oficina Antifrau, que va fer un esforç titànic per parlar en català.
El més rellevant del programa va ser la presència d’Ernesto Ekaizer, que en els primers minuts va oferir una primícia que pràcticament es va carregar el tema del programa per crear-ne un de nou: va anunciar que el Tribunal Suprem havia acceptat una querella criminal d’UPyD contra Artur Mas. També va desmuntar la portada d’ El Mundo de la setmana anterior que assegurava l’existència de negocis comuns entre Artur Mas i els fills de Pujol. Va demostrar com funcionaven cert tipus de periodisme i les campanyes de desprestigi. Ekaizer va ser, sens dubte, l’estrella de la nit que va garantir les dosis d’impacte.
Pel que fa a la resta de l’espai, va faltar sovint un fil conductor. La tertúlia-debat es va servir molt d’anècdotes personals de cadascun dels convidats amb Jordi Pujol i de la necessitat de destacar-ne frases de converses privades. Va ser una mena de psicodrama suec de Jordi Pujol, com Francesc-Marc Álvaro es va encarregar de batejar-ho. Álvaro va recordar la frase de l’expresident “Jo m’hauria d’haver mort”, i Culla, la inquietant i visionària pregunta que li va fer Pujol: “Sap què em fa por? Sobreviure’m”. Itziar González va destacar l’anècdota del dia que Pujol li va dir: “Dona, la veritat no es pot dir mai”. Les vivències professionals d’Itziar González eren tan poderoses i interessants (com sempre solen ser-ho) que sovint gairebé temptaven d’allunyar-se del tema clau. El .Cat va fer una primera aproximació al cas Pujol a manera d’esbós de la situació i repercussió actual. Però no n’hi ha prou. Cal que els serveis informatius de TV3 continuïn demostrant un interès real per donar respostes a l’audiència i, sobretot, per aclarir interrogants i rumors que es van comentar en el mateix programa de dijous a la nit. Jordi Pujol, el sotrac ha de marcar un inici a la cadena i no ser una excepció. Si no, tot plegat haurà quedat en un simple tràmit per salvar la papereta.
