I AQUÍ
Efímers 09/08/2014

Pujol, Adrià... ¿Genis o ciutadans?

i
Ignasi Aragay
1 min

AMB LA CAIGUDA de Pujol, hem acabat de superar el monocultiu d’icones. La pàtria ja no depèn d’un sol pare fundador. Amb la mort de l’admirat Martí i Pol fa una dècada, vam deixar de ser país d’un únic poeta (segur que ell també ho celebraria). Amb la marxa de Guardiola, vam perdre l’adoració pel déu absolut del barcelonisme. Amb la irrupció dels germans Roca, vam deixar de venerar Ferran Adrià com l’únic i excels home dels fogons. Ens hem fet grans i ara sabem que tenim el talent repartit, que podem aspirar a uns quants genis per especialitat i, sobretot, que són humans, fets de carn, ossos... i errors.

“Catalunya està per sobre de qualsevol persona”, ha repetit Mas. Que és com dir que la llei és igual per a tothom, cosa que de passada ens vacuna contra certes ingenuïtats patriòtiques, culturals i de tota casta. Com a base de la igualtat d’oportunitats, també és garantia d’èxit. Un país meritocràtic ho té millor per fer emergir el talent.

Consideració final: per molt genial que sigui Adrià, no toca canviar una llei per a ell solet. Si el seu nou Bulli no respecta les normes del Parc del Cap de Creus, doncs no es pot fer. La creativitat d’Adrià ha de ser suficient per adaptar-se a la protecció d’un entorn natural tan especial, font de la seva inspiració. Dalí va ser intransigent amb la preservació de Portlligat. Ell hauria de fer el mateix amb la cala Montjoi. No hi ha ningú tan important per fer-li una llei a mida. Necessitem genis que siguin, abans que res, ciutadans.

stats