Què diuen (i què amaguen) els Pujol al Parlament

BarcelonaJordi Pujol va estrenar dilluns passat la desfilada de la família a la comissió parlamentària que investiga el frau fiscal i la corrupció política. Ho va fer sense aportar detalls sobre la fortuna oculta que li va llegar el seu pare Florenci, però reivindicant els seus 23 anys com a president de la Generalitat. Els seus fills –fins ara quatre dels set ja han passat pel Parlament–, en una línia de defensa similar, han evitat aportar novetats sobre els diners de la família a l'estranger i han tret pit per les seves activitats empresarials. El paradigma d'aquesta estratègia el va posar en pràctica el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que en una extenuant compareixença de més de cinc hores es va presentar com a "dinamitzador econòmic" mentre es guardava tots els detalls de la deixa del seu avi –amb qui tenia una excel·lent relació– per la seva futura aparició davant del jutge el 26 de març. Què diuen els Pujol? I què és el que eviten dir?

Els silencis del patriarca

L'expresident de la Generalitat va arribar amb la lliçó apresa en la seva segona compareixença al Parlament. La primera va ser el 26 de setembre, dos mesos i un dia després de la seva carta de confessió. En aquella ocasió, Pujol va renyar els diputats i no va aportar novetats de l'herència més enllà d'explicar la història del seu pare com a gestor de divises al Port de Barcelona. El fundador de CDC va optar per llegir un comunicat per reafirmar-se en el que ja havia dit al setembre i en el qual ja havia apuntat als jutjats, i va demanar "disculpes" pel to de la seva aparició al setembre. Aquesta disculpa també la va fer arribar de forma privada a Josep Rull i Lluís Corominas, els dos homes forts del partit que el van acomboiar al Parlament.

Pujol va optar per no respondre les preguntes de l'oposició, però va acabar intervenint-hi en funció del to de les interpel·lacions. Especialment agre va ser la topada amb Oriol Amorós, diputat d'ERC, a qui va alçar la veu per preguntar d'on provenien les informacions sobre les quals l'estava inquirint. Després, en resposta a Ciutadans, va entonar el ja famós "Diuen, diuen, diuen" que ha anat apareixent en totes les compareixences familiars posteriors. L'expresident va voler reivindicar els seus 23 anys com a líder de la Generalitat i es va voler allunyar de l'ombra de la corrupció, tot i que exalts càrrecs seus –és el cas de Lluís Prenafeta i de Macià Alavedra– estan imputats. "Això no és seriós", defensava Pujol, sobre les afirmacions de l'oposició. Va acabar marxant de la sala de grups una hora i mitja després d'haver-hi entrat sense resoldre interrogants i havent encunyat l'expressió que marcarà aquesta comissió.

El "no en tenim ni cinc" de Ferrusola

Marta Ferrusola també va mostrar la seva intenció de no respondre les preguntes dels diputats. Però, com el seu marit, no es va resistir a deixar anar rèpliques. Especialment sonada va ser la que li va fer a Carlos Carrizosa, de Ciutadans, a qui va apuntar que "Catalunya no es mereix" una comissió com aquesta. Davant la rèplica del representant del partit d'Albert Rivera, que li va preguntar "qui no es mereix" la investigació, Ferrusola va respondre amb un èmfatic "Catalunya". La dona de l'expresident, també beneficiària de la deixa de l'avi Florenci, no va aportar detalls sobre l'herència i va respondre amb "no ho sé" algunes preguntes de l'oposició.

En la seva compareixença hi va haver espai per a l'histrionisme quan, per exemple, va haver de respondre sobre els seus viatges a Andorra, que presumptament es feien amb el vistiplau dels Mossos i les forces de seguretat. "Hi anàvem amb quatre fusells, sis escopetes i un tanc", va ironitzar Ferrusola, que també va assegurar que la família "no en té ni cinc". Una afirmació que cap dels seus fills –sis dels set estan imputats– ha subscrit en compareixences posteriors. La de Ferrusola ha estat la més curta de les intervencions de la família al Parlament.

L'actitud desafiant del júnior

Ningú s'esperava que el primogènit de la família arribaria tan disposat a repartir joc com ho va fer. Armat amb dues carpetes i atenent totes les preguntes de l'oposició, Pujol Ferrusola va detallar la informació corporativa de totes les seves empreses –no sempre responent les qüestions dels diputats– i es va presentar com un home de negocis d'èxit capaç d'ingressar 22,38 milions d'euros en el període 2004-2013. La seva feina com a intermediari per fer negocis a països tan distants com l'Argentina, Mèxic, el Gabon o Mauritània, van mantenir viva la sospita de les acusacions de comissionista, però es va encarregar de deixar clar que no havia cobrat mai de cap empresa que treballi per l'administració.

A més de presentar-se com a "molt amic" del president de la Generalitat, Artur Mas –un gest que és interpretat a CDC en clau de "venjança" pel distanciament que la cúpula ha buscat amb els Pujol després de la confessió de l'expresident amb vista a una refundació que abordaran en una convenció el mes de juliol–, Pujol Ferrusola es va negar a donar detalls sobre la deixa del seu avi. Un avi amb qui mantenia una relació "excel·lent" i amb qui passejava per Barcelona sovint. Sí que va concretar que a principis dels noranta es va fer càrrec de l'herència com a gestor després que ho fes un tiet seu. La lletra petita, va sostenir, la revelarà quan vagi a declarar als jutjats el dia 26 de març.

A banda del silenci sobre l'herència, molt criticat per l'oposició, el júnior es guardava una bala: l'entrega de la cinta de la gravació realitzada al restaurant La Camarga de la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i María Victoria Álvarez. Aquesta última va ser amant de Jordi Pujol Ferrusola i el va acusar de portar a Andorra bosses plenes de bitllets de 500 euros. El primogènit dels Pujol va negar-ho i va voler detallar que amb Álvarez només va anar tres vegades a Andorra i que, d'aquestes, només s'hi van quedar a dormir en una ocasió. Va detallar la seva col·lecció de cotxes de luxe durant cinc minuts llargs davant d'uns diputats astorats per les explicacions.

Marta i la fortuna de l'any 1992

Ahir, dilluns, va ser el torn de Marta Pujol Ferrusola, la filla gran del matrimoni. I va ser qui va aportar els primers detalls desconeguts sobre l'actuació dels germans en la deixa de l'avi. A cada un dels set germans i a la mare –Ferrusola– els tocaven 62 milions de pessetes. El germà gran va gestionar els diners des del 1990, i a partir del 1992 cadascú es va ocupar dels seus, segons va ratificar Pere Pujol posteriorment. Marta, Pere, Mireia i Jordi són els quatre germans que estan imputats per la fortuna oculta de la família a l'estranger.

La filla gran del matrimoni va assegurar que en un primer moment van meditar acollir-se a l'amnistia fiscal plantejada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però que els va fer "por". "No hi havia garanties", va assenyalar. Un dels punts que planaven sobre la compareixença de Marta Pujol era la seva feina a l'ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, on ocupa plaça de funcionària sense haver passat un procés de selecció. Entre els anys 1988 i 1997, la filla gran dels Pujol va encadenar fins a 12 contractes públics.

Oriol Pujol hi vincula el procés

El cinquè fill de la família és l'únic que s'ha dedicat professionalment a la política. La seva trajectòria va començar a mitjans dels anys noranta, quan va accedir al gabinet tècnic del departament de Presidència. Després va anar ascendint fins a convertir-se, en l'última legislatura del pujolisme, en secretari general del macrodepartament d'Indústria que comandava Antoni Subirà. El punt àlgid de la seva carrera política va ser la seva entronització com a secretari general de CDC, el març de l'any 2012. Poc després ja va començar a veure's esquitxat per la trama de les ITV, per la qual va ser imputat el 19 de març del 2013. Va abandonar la política onze dies abans que el seu pare confessés la fortuna oculta a l'estranger. "Vaig plegant de tot per no perjudicar en res", defensava aleshores Pujol.

Ahir, dilluns, va tornar al Parlament. I ho va fer vinculant la judicialització a què està sotmesa a la seva família al procés polític. "Col·loquin sobre l'agenda l'evolució del país i tot això que ha passat. No és casual", va reflexionar Pujol, que va mantenir un dur enfrontament amb Oriol Amorós (ERC). El cinquè fill de la família va assenyalar que no té diners a l'estranger i que no ha regularitzar res "perquè no tinc res a regularitzar". També va negar haver cobrat comissions i va defensar el paper de la seva dona, que també està esquitxada per la seva presumpta col·laboració –remunerada– en deslocalitzacions empresarials.

El fill polític dels Pujol va voler preservar la figura de Mas i va fer pujar la temperatura de la comissió quan va reconèixer una reunió amb Francisco Nicolás Gómez Iglesias –el 'Petit Nicolás– en què aquest li va donar detalls sobre ell "que ni tan sols apareixien al sumari". Una ombra de sospita tangencial en els minuts finals de compareixença.

La "família ben avinguda" de Pere Pujol

L'últim de comparèixer, de moment, ha estat Pere Pujol, que ho va fer ahir, dilluns, quan va acabar el seu germà Oriol. Va negar que la seva família actuï com un clan, i la va definir com a "ben avinguda". Com els seus germans, tampoc va tenir problemes per respondre les preguntes sobre la seva activitat professional. Va dir que treballa a Codema des del 1997, però no va fer-se soci de l'empresa fins al 2003. Aquesta empresa dedicada a l'agricultura la va fundar el 1993 un enginyer agrònom company d'universitat de Pere Pujol. Tot i que va voler marxar als EUA a formar-se, va acabar quedant-se a Catalunya i va entrar a treballar a l'empresa del seu amic "com a assalariat". Ja el 2007 va "aconseguir comprar accions que van quedar lliures" de Codema, que al seu torn és propietària al 50% d'Entorn, que treballa amb activitats del medi ambient. Finalment, les dues empreses van fusionar-se.

Encara queden membres de la família Pujol per comparèixer al Parlament, com és el cas d'Oleguer, que va ser detingut per la UDEF en una escena buscadament mediàtica. La família es troba sota el focus i és tan important el que expliquen com el que intenten mantenir en segon terme.