Quatre exemples (més) de com l’Ebola posa a prova els mitjans

1) Com que dijous la Comunitat de Madrid va anunciar que la infermera contagiada d'Ebola estava crítica, els diaris que sistemàticament l’han perfilat com a culpable es guarden prou de fer-ho a les portades d'avui divendres. No fos cas que un desenllaç fatal les posés en (més) evidència. I, així, La Razón titula “Ebola: estat crític” i l’Abc, “L’Ebola apaga la Teresa” –ara ja no és “l’auxiliar”, ara és “la Teresa”. Ahà–. Mentrestant, El País i El Mundo coincideixen a titular amb la paraula indignació.

2) La Cope va publicar ahir a la nit la notícia de la mort de la infermera. Greu error, agreujat pel fet que després van negar haver-ho fet i, avui, han carregat les culpes a Google. Però les captures de pantalles d’internautes. I la memòria dels buscadors demostren que la pàgina va ser accessible, ni que fos uns segons. Per dir-ho en termes episcopals, l’error és pecat venial, però en el món mediàtic del 2.0., negar-lo és pecat mortal.

3) Compari’s la nefasta gestió d’aquesta crisi d’imatge de la Cope amb com El Periódico ha reaccionat a les crítiques que ha rebut per oferir una fotografia feta a una pantalla que monitoritza la malalta: el seu director ha publicat un article aportant cinc motius per publicar la foto –el més rellevant és que no vulnera la seva intimitat perquè no se li distingeix el rostre–. I ha obert la notícia als comentaris.

4) També l’ARA ha de fer una autocrítica. El diari va decidir no publicar la foto de l’auxiliar i ha obert portada amb una imatge d’una finestra de l’hospital on es veia una pacient en estat d’observació i un membre de l'equip sanitari amb un vestit de seguretat. Com que el títol de portada era “Teresa Romero, en estat crític”, era inevitable identificar –erròniament– la figura femenina amb la infermera. Faltava un peu de foto que impossibilités l’equívoc –a les pàgines interiors sí que hi era–, així que el diari ho corregeix a la web i demana disculpes als lectors.